Ángel Bernardo Sanz Nougués

Ángel Bernardo Sanz Nougués

Biografia
Naixement	1900 Terol
Governador civil de Tarragona
5 de gener de 1940 – 21 d'octubre de 1941
← Mateu Torres Bestard Juan Selva Mergelina →
Director general de Presons
2 d'abril de 1943 – 26 de juliol de 1945
← Josep Maria Sentís i Simeón Francisco Aylagas Alonso →
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 28 de febrer de 1961
Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	FET de las JONS
Llista Procurador a Corts 16 maig 1958 – 28 febrer 1961 – Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra → Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)

Ángel Bernardo Sanz Nougués (Terol, 1900 - ?) fou un polític aragonès, governador civil i procurador en Corts durant el franquisme.

Nascut a Terol, era enginyer industrial,^[1] i net d'un banquer. Interessat per l'economia, va col·laborar a El Financiero i a España Económica y Financiera. Va lluitar a la guerra del Rif com a oficial de complement del Cos d'Enginyers. Es va establir a Madrid, d'on va fugir en fracassar el cop d'estat del 18 de juliol del 1936 per unir-se als revoltats. Durant la guerra civil espanyola va col·laborar en publicacions sobre temes econòmiques i socials.^[2]

El gener de 1940 fou nomenat governador civil de Tarragona, càrrec que va ocupar fins a octubre de 1941. L'abril de 1943 va substituir al carlí Josep Maria Sentís i Simeón com a Director general de Presons.^[3] Les seves principals preocupacions van ser augmentar la seguretat i la vigilància i acabar amb els maltractaments.^[4] Això va provocar el seu enfrontament amb diversos càrrecs militars i funcionaris de presons, raó per la qual fou cessat el juliol de 1945.^[5]

Simultàniament formà part del Sindicat Vertical franquista, i com a cap del Sindical Nacional de la Borsa fou procurador a Corts des de 1943 fins a 1961, quan fou substituït en el càrrec per Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra.^[6] Després va formar part dels consells d'administració d'empreses com Sociedad de Grandes Redes Eléctricas i Aviaco.^[7]