Ínids

Infotaula d'ésser viuÍnids
Iniidae Modifica el valor a Wikidata

Dofí de l'Amazones al Zoo de Duisburg Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
SuperfamíliaInioidea
FamíliaIniidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1846
Gèneres
  • Goniodelphis †
  • Inia
  • Meherrinia †
  • Saurocetes †
Mida

Els ínids (Iniidae) són una família de dofins de riu que conté un gènere vivent i quatre d'extints.

Taxonomia

La família fou descrita per John Edward Gray el 1846.[1] Les classificacions actuals hi situen un únic gènere vivent, Inia, amb entre una i tres[2] espècies i diverses subespècies. La família també conté tres gèneres extints, descrits a partir de fòssils trobats a Sud-amèrica, Florida (EUA), Líbia i Itàlia.[1]

  • Família Iniidae
    • Gènere Goniodelphis †
      • G. hudsoni
    • Gènere Inia
      • Inia geoffrensis - Dofí de l'Amazones
        • I. g. boliviensis
        • I. g. humboldtiana
        • I. g. geoffrensis
      • Inia araguaiaensis
    • Gènere Meherrinia †
    • Gènere Ischyrorhynchus † (sin. Anisodelphis)
      • I. vanbenedeni (sin. Anisodelphis brevirostratus)
    • Gènere Saurocetes † (sin. Saurodelphis i Pontoplanodes)
      • S. argentinus (sin. Pontoplanodes obliquus)
      • S. gigas

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ínids
  1. 1,0 1,1 Entrada «Iniidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. Hrbek, Tomas; Da Silva, Vera Maria Ferreira; Dutra, Nicole; Gravena, Waleskac; Martin, Anthony R.; Farias, Izeni Pires «A New Species of River Dolphin from Brazil or: How Little Do We Know Our Biodiversity» (en anglès). PLOS ONE, 9, 22-01-2014, pàg. e83623. DOI: 10.1371/journal.pone.0083623.
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de cetacis
Regne Animalia  · Embrancament Chordata  · Classe Mammalia  · Infraclasse Eutheria  · Superordre Laurasiatheria  · (sense categoria) Artiodactyla  · (sense categoria) Whippomorpha
Subordre Mysticeti
Balaenidae
Balena de Groenlàndia (B. mysticetus)
E. australis  · Balena franca comuna (E. glacialis)  · Balena franca del Pacífic nord (E. japonica)
Balaenopteridae
Rorqual comú (B. physalus)  · Rorqual boreal (B. borealis)  · [Rorqual de Bryde
Iubarta (M. novaeangliae)
Eschrichtiidae
Balena grisa (E. robustus)
Neobalaenidae
Balena franca pigmea (C. marginata)
Subordre Odontoceti (continua més avall)
Delphinidae
Orca nana (P. electra)
Orca (O. orca)
Orca pigmea (F. attenuata)
Orca falsa (P. crassidens)
Cap d'olla negre d'aleta llarga (G. melas)  · Cap d'olla negre d'aleta curta (G. macrorhynchus)
Delphinus
Dofí comú de musell llarg (D. capensis)  · Dofí comú de musell curt (D. delphis)
Dofí septentrional (L. borealis)  · Dofí meridional (L. peronii)
Cap d'olla de l'Irauadi (O. brevirostris)  · O. heinsohni
Tucuxi (S. fluviatilis)  · S. guianensis
Sousa
Dofí d'estuari indopacífic (S. chinensis)  · S. plumbea  · S. sahulensis  · Dofí d'estuari atlàntic (S. teuszii)
Dofí tacat de l'Atlàntic (S. frontalis)  · Dofí d'elm (S. clymene)  · Dofí tacat tropical (S. attenuata)  · Dofí de musell llarg (S. longirostris)  · Dofí ratllat (S. coeruleoalba)
Dofí rostrat (S. bredanensis)
Dofí mular indopacífic (T. aduncus) · T. australis · T. erebennus · Dofí mular (T. truncatus)
Dofí negre (C. eutropia)  · Dofí de Commerson (C. commersonii)  · Dofí de Heaviside (C. heavisidii)  · Dofí de Hector (C. hectori)
Cap d'olla gris (G. griseus)
Dofí de Fraser (L. hosei)
Dofí de flancs blancs de l'Atlàntic (L. acutus)  · Dofí fosc (L. obscurus)  · Dofí de franja blanca (L. cruciger)  · Dofí de flancs blancs del Pacífic (L. obliquidens)  · Dofí de Peale (L. australis)  · Dofí de musell blanc (L. albirostris)
Subordre Odontoceti (contina més amunt)
Monodontidae
Beluga (D. leucas)
Narval (M. monoceros)
Phocoenidae
Marsopa llista (N. asiaeorientalis) · Marsopa sense aleta (N. phocaeniodes)
Marsopa comuna (P. phocoena)  · Marsopa de Califòrnia (P. sinus)  · Marsopa d'ulleres (P. dioptrica)  · Marsopa de Burmeister (P. spinipinnis)
Marsopa de Dall (P. dalli)
Physeteridae
Catxalot (P. macrocephalus)
Kogiidae
Catxalot pigmeu (K. breviceps)  · Catxalot nan (K. sima)
Ziphidae
Zífid de quatre dents meridional (B. arnuxii)  · Zífid de quatre dents septentrional (B. bairdii) · Zífid de quatre dents petit (B. minimus)
Zífid cap d'olla boreal (H. ampullatus)  · Zífid cap d'olla austral (H. planifrons)
Zífid de l'Indopacífic (I. pacificus)
Balena amb bec de Sowerby (M. bidens)  · Balena amb bec d'Andrews (M. bowdoini) · Balena amb bec de Hubbs (M. carlhubbsi)  · Zífid de Blainville (M. densirostris)  · Zífid de Gervais (M. europaeus)  · Zífid de dents de ginkgo (M. ginkgodens)  · Zífid de Gray (M. grayi)  · Zífid de Hector (M. hectori) · Balena amb bec de Deraniyagala (M. hotaula) · Zífid de Layard (M. layardii)  · Zífid de True (M. mirus)  · Zífid pigmeu (M. peruvianus)  · Zífid de Perrin (M. perrini)  · Zífid de Stejneger (M. stejnegeri)  · Zífid de dents de pala (M. traversii)
Zífid becut de Shepherd (T. shepherdi)
Zífid comú (Z. cavirostris)
Iniidae
I. araguaiaensis  · Dofí de l'Amazones (I. geoffrensis)
Lipotidae
Dofí de riu xinès (L. vexillifer)
Platanistidae
Dofí de l'Indus (P. minor) · Dofí del Ganges (P. gangetica)
Pontoporiidae
Dofí del Plata (P. blainvillei)
Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL WoRMS