135 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 135 aC (cxxxv aC) |
| Islàmic | 780 aH – 779 aH |
| Xinès | 2562 – 2563 |
| Hebreu | 3626 – 3627 |
| Calendaris hindús | -79 – -78 (Vikram Samvat) 2967 – 2968 (Kali Yuga) |
| Persa | 756 BP – 755 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 116 |
| Ab urbe condita | 619 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 160 aC 150 aC 140 aC - 130 aC - 120 aC 110 aC 100 aC | |
| Anys | |
| 138 aC 137 aC 136 aC - 135 aC - 134 aC 133 aC 132 aC | |
El 135 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pisó i Flac o també any 619 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «135 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Marc Cosconi és pretor, i lluita amb èxit contra els escordiscs a Tràcia.[2]
Judea
- Ptolemeu de Jericó, d'acord amb el rei selèucida Antíoc VII Sidetes, organitza una conspiració per obtenir el govern de Judea per compte dels selèucides, i en un banquet s'apodera del seu sogre Simó i l'executa junt amb dos dels seus fills, Judes i Mataties. El tercer fill, Joan Hircà es pot escapar i es proclama gran sacerdot.[3]
República Romana
- Aquest any són elegits cònsols Quint Calpurni Pisó i Servi Fulvi Flac.[2]
- Fulvi Flac sotmet els vardeis d'Il·líria, i Calpurni Pisó és enviat a Hispània.
Sicília
- Comença la primera guerra servil, un aixecament dels esclaus de Sicília contra els romans, que va acabar en fracàs. La revolta l'inicia Eunus, un esclau que afirma ser profeta i un altre esclau sicilià anomenat Cleó n'és el comandant general.[4]
- El pretor Calpurni Pisó és enviat a Sicília per fer front a la revolta dels esclaus, i pateix una derrota vergonyosa.[5]
Hispània
- El cònsol Quint Calpurni Pisó té l'ordre de lluitar contra la ciutat celtibera de Numància. No l'ataca, però saqueja la zona a l'entorn de la ciutat de Pallantia.[6]
Naixements
Necrològiques
- Menandre I, rei indogrec.[8]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Titus Livi. Epítom, LVI
- ↑ Smith, William (ed.). «Maccabaei». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Mommsen, Theodor. The history of Rome; an account of events and persons from the conquest of Carthage to the end of the Republic. Nova York: Meridian Books, 1958, p. 27.
- ↑ Luci Anneu Flor. Epitome de Gestis Romanorum, III, 19
- ↑ Apià. Història de Roma: Hispània, VI, 83
- ↑ Smith, William (ed.). «Poseidonius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 juliol 2024].
- ↑ Plutarc. Consells sobre política, 147
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 135 aC