422 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 422 aC (cdxxii aC) |
| Islàmic | 1076 aH – 1075 aH |
| Xinès | 2275 – 2276 |
| Hebreu | 3339 – 3340 |
| Calendaris hindús | -366 – -365 (Vikram Samvat) 2680 – 2681 (Kali Yuga) |
| Persa | 1043 BP – 1042 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -171 |
| Ab urbe condita | 332 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
| Anys | |
| 425 aC 424 aC 423 aC - 422 aC - 421 aC 420 aC 419 aC | |
El 422 aC va ser un any anomenat així des de la implantació del calendari cristià medieval, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1] A la seva època era conegut amb altres noms, com el de 332 ab urbe condita o de la fundació de Roma.
Esdeveniments
- Estrena de Les vespes, d'Aristòfanes, que va presentar al festival de les Lenees i va obtenir el segon premi.[2]
- Aquell any es va acabar la treva entre Atenes i Esparta. A l'estiu Cleó va ser nomenat estrateg per lluitar contra Bràsides a la península Calcídica. Havia convençut el poble de la seva habilitat com a general, i va marxar contra ell amb un exèrcit. Va ocupar Torone i es va dirigir cap a Amfípolis, que l'espartà Bràsides volia protegir. Cleó, que no era un bon general, va avançar sense un pla precís i va arribar als murs de la ciutat, on en veure els espartans llestos per a una sortida, va començar una desastrosa retirada.[3]
- Siracusa ocupa militarment la ciutat de Leontins, i instaura un govern oligàrquic.[4]
- A Roma van ser elegits tribuns amb potestat consular: Luci Manli Capitolí, Quint Antoni Merenda i Luci Papiri Mugil·là.[5]
Naixements
Necrològiques
- Bràsides, general espartà, que sense reforços, es va haver d'enfrontar a un fort exèrcit atenenc dirigit per Cleó d'Atenes. Els atenesos van ocupar Torone i Galepsos però Bràsidas va poder salvar Amfípolis rebutjant als atenencs que van patir una seriosa desfeta en la qual va morir Cleó, i Bràsidas va resultar greument ferit. Va morir poc després i el van enterrar a Amfípolis, dins de les muralles.[6]
- Cleó d'Atenes, polític i estrateg.[7]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Aristòfanes. «Introducció, per Manuel Balasch». A: Les vespes. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1972, p. 8.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 2, 3, 6-10
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 44
- ↑ Smith, William (ed.). «Brasidas». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 22 desembre 2023].
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 6-10