Accipiter
Astor australià (A. fasciatus) | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Subfamília | Accipitrinae |
Gènere | Accipiter Brisson, 1760 |
Accipiter és el nom d'un gènere de rapinyaires de la família dels accipítrids (Accipitridae) i l'ordre dels accipitriformes. Dues espècies habiten als Països Catalans, l'astor i l'esparver vulgar. Ambdues espècies són semblants en proporcions però la primera és notablement major. Els dos noms vulgars (astor i esparver) es fan extensius a la resta de les espècies del gènere, en funció de la grandària de cadascuna.
Són aus estilitzades, amb ales curtes, amples i arrodonides i cua llarga que els permet maniobrar àgilment en vol. Tenen cames llargues i urpes esmolades per matar les seves preses, i un bec fort i ganxut. Les femelles tendeixen a ser més grans que els mascles. Sovint fan emboscades a les seves preses, principalment aus i mamífers petits, capturant-los després d'una curta persecució. Es troben normalment en àrees boscoses o arbustives.
Llistat d'espècies
Han estat discrites 50 espècies dins aquest gènere [1]
- Accipiter trivirgatus - astor crestat.
- Accipiter griseiceps - astor de Sulawesi.
- Accipiter poliogaster - astor pitblanc.
- Accipiter toussenelii - astor de Toussenel.
- Accipiter tachiro - astor taixiró.
- Accipiter castanilius - esparver de flancs vermells.
- Accipiter badius - esparver xikra.
- Accipiter butleri - esparver de les Nicobar.
- Accipiter brevipes - esparver grec.
- Accipiter soloensis - esparver granoter.
- Accipiter francesiae - esparver de Frances.
- Accipiter trinotatus - esparver cuatacat.
- Accipiter novaehollandiae - astor gris.
- Accipiter hiogaster - astor variable, inclou sylvestris.
- Accipiter fasciatus - astor australià.
- Accipiter melanochlamys - astor negre-i-vermell.
- Accipiter albogularis - astor emmantellat.
- Accipiter haplochrous - astor de Nova Caledònia.
- Accipiter rufitorques - astor de les Fiji.
- Accipiter henicogrammus - astor de les Moluques.
- Accipiter luteoschistaceus - esparver de Nova Bretanya.
- Accipiter imitator - astor imitador.
- Accipiter poliocephalus - astor capgrís.
- Accipiter princeps - astor de Nova Bretanya.
- Accipiter erythropus - esparver menut cama-roig.
- Accipiter minullus - esparver menut africà.
- Accipiter gularis - esparver menut del Japó.
- Accipiter virgatus - esparver menut de flancs rogencs.
- Accipiter nanus - esparver menut de Sulawesi.
- Accipiter erythrauchen - esparver de les Moluques.
- Accipiter cirrocephalus - esparver australià.
- Accipiter brachyurus - esparver menut de Nova Bretanya.
- Accipiter rhodogaster - esparver pit-rovellat.
- Accipiter madagascariensis - esparver de Madagascar.
- Accipiter ovampensis - esparver d'Ovambo.
- Accipiter nisus - esparver comú.
- Accipiter rufiventris - esparver canyella.
- Accipiter striatus - esparver americà.
- Accipiter chionogaster - esparver ventreblanc.
- Accipiter ventralis - esparver andí.
- Accipiter erythronemius - esparver del Chaco.
- Accipiter cooperii - astor de Cooper.
- Accipiter gundlachi - astor de Cuba.
- Accipiter bicolor - astor bicolor.
- Accipiter chilensis - astor de Xile.
- Accipiter melanoleucus - astor blanc-i-negre.
- Accipiter henstii - astor de Madagascar.
- Accipiter gentilis - astor comú.
- Accipiter atricapillus - astor americà.
- Accipiter meyerianus - astor de Meyer.
Modernament, d'aquest gènere, han estat separades dues espècies en un gènere diferent: Microspizias Sangster et al 2021 [2]
Referències
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ Sangster, George; Guy M. Kirwan; Jérôme Fuchs; Edward C. Dickinson «A new genus for the tiny hawk Accipiter superciliosus and semicollared hawk A. collaris (Aves: Accipitridae), with comments on the generic name for the crested goshawk A. trivirgatus and Sulawesi goshawk A. griseiceps» (en anglès). Vertebrate Zoology, 71, 11, 8 2021, pàg. 419–424. DOI: 10.3897/vz.71.e67501 [Consulta: 7 setembre 2024].