Adolphe Rome

Plantilla:Infotaula personaAdolphe Rome
Biografia
Naixement(fr) Adolphe Marie François Joseph Rome Modifica el valor a Wikidata
12 juliol 1889 Modifica el valor a Wikidata
Stavelot (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1971 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Korbeek-Lo (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat catòlica de Lovaina (–1919) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaLes Fonctions Trigonometriques dans Heron d'Alexandrie Modifica el valor a Wikidata (1919 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióhistoriador de la ciència, professor d'universitat, filòleg clàssic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Catòlica de Lovaina (1927–1959)
Biblioteca Nacional de França (1924–1927)
Institut Historique Belge de Rome (1922–1924)
Institut Sainte-Marie (1919–1920) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Internacional d'Història de la Ciència (1957–)
Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica (1948–) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEdmond Rémy Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesEugène Rome i Marie Pauly
GermansJoseph Rome
Paul Rome Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1959)  Oficial de l'orde de Leopold Modifica el valor a Wikidata

Adolphe Rome (Stavelot, 12 de juliol de 1889 - Korbeek-Lo, 9 d'abril de 1971) va ser un filòleg clàssic belga, interessat en les matemàtiques de l'antiga Grècia.

Vida i Obra

Rome era fill d'un professor de llatí i grec clàssic, primer a Stavelot i després a l'Athénée Royale de Malines. La família era molt culta i molt catòlica: els seus germans van ser també coneguts, un com arquitecte i l'altre com paleontòleg i una germana va ser metgessa (cosa molt rara en l'època).[1] El 1906, en acabar els estudis secundaris amb un premi en matemàtiques, va ingressar al seminari de Malines per seguir la seva vocació religiosa. En destacar al seminari, va ser enviat a la universitat de Lovaina per estudiar filologia clàssica, tot i que la seva passió continuaven sent les matemàtiques. Ell mateix comentava que en aquell temps, la diòcesi tenia la costum d'enviar a estudiar teologia a la universitat al primer de cada promoció, al segon se l'enviava a estudiar filologia i el tercer podia escollir les matemàtiques. I jo vaig quedar segon!.[2]

El 1914, quan estava a punt per a defensar la seva tesi doctoral, va esclatar la Primera Guerra Mundial i ell va ingressar a la Creu Roja i emigrar a Londres on va ser capellà dels refugiats belgues i mestre del St. Mary's College.[3] El 1919, enmig d'una ciutat en ruines per la guerra, va defensar la seva tesi doctoral. Va trobar la forma de conciliar els seus interessos matemàtics amb la filologia clàssica i en la tesi va estudiar les funcions trigonométriques segons Heró d'Alexandria (segle primer).[4]

Desde 1919 fins a 1922 va ser mestre d'escola, primer a Schaerbeek i després a Nivelles, mentre continuava les seves recerques i es preparava pel concurs de les beques nacionals. El 1922 la va obtenir i els dos anys següents va estar fent recerca al Institut històric belga de Roma on va tenir accés a nombrosos manuscrits matemàtics antics, sobre tot alexandrins.[5] Els tres anys següents va estar a París, estudiant a la Biblioteca Nacional de França i fent de capellà de les Dames Benedictines de Dant Lluís del Temple.[6]

El 1927 va ser cridat per la universitat de Lovaina per a encarregar-se de la càtedra de filologia clàssica, lloc en el que va romandre fins que una malaltia el va imposibilitar per la docència el 1959. Tot i així, no va abandonar les seves recerques fins poc abans de la seva mort el 1971.[7]

El 1932 va ser un dels fundadors, juntament amb Jean Hubaux, Hubert van de Weerd i Hubert Philippard, de la revista L'antiquité classique, que encara avui continua sent una revista de referència en la recerca en filologia antiga.[8]

La seva obra més important son els tres volums (1931, 1936 i 1943) dels Commentaires de Pappus et de Théon d'Alexandrie sur l'Almageste,[9] dels que en fa una dissecció minuciosa, arribant-se a plantejar com funcionava la didàctica en els primers segles de la nostra era.[10]

Referències

  1. ↑ Ruyt, 1972, p. 89.
  2. ↑ Tihon, 2016, p. 290.
  3. ↑ Ruyt, 1971, p. I.
  4. ↑ Ruyt, 1972, p. 91.
  5. ↑ Ruyt, 1971, p. II.
  6. ↑ Ruyt, 1972, p. 92.
  7. ↑ Ruyt, 1972, p. 97-98.
  8. ↑ Raepsaet, 2007, p. I.
  9. ↑ Tihon, 2016, p. 291.
  10. ↑ Bernard, 2014, p. 96.

Bibliografia

  • Bernard, Alain. «In what sense did Theon's Commentary on the Almagest have a didactic purpose?». A: Alain Bernard, Christine Proust (eds.). Scientific Sources and Teaching Contexts Throughout History (en anglès). Springer, 2014, p. 95-124. ISBN 978-94-007-5121-7. 
  • Raepsaet, Georges «Allocution prononcée à l'occasion du 75 e anniversaire de la fondation de L'Antiquité Classique» (en francès). L'Antiquité Classique, Vol. 76, 2007, pàg. I-IV. ISSN: 0770-2817.
  • Ruyt, Franz de «In Memoriam Adolphe Rome (1889-1971)» (en francès). L'Antiquité Classique, Vol. 40, Num. 1, 1971, pàg. I-IV. ISSN: 0770-2817.
  • Ruyt, Franz de «Notice sur le chanoine Adolphe Rome, membre de l'Acadèmie» (en francès). Annuaire de l'Acadèmie Royale de Belgique, 1972, pàg. 87-99. ISSN: 0373-0778.
  • Tihon, Anne «ROME, Adolphe» (en francès). Nouvelle biographie nationale, Vol. 13, 2016, pàg. 290-291. ISSN: 0776-3948.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Adolphe Rome» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Birchak, Gabrielle. «The Story of Adolphe Rome from 300 B.C. to 2018 A.D.». Math Science History, 2018. [Consulta: 22 agost 2020]. (anglès)