Agnès de França i de Provença

Per a altres significats, vegeu «Agnès de França i de Xampanya».

Agnès de França i de Provença

Nom original	(fr) Agnès de France
Biografia
Naixement	1260 (Gregorià)
Mort	19 desembre 1327 (66/67 anys) Lantenay (França)
Sepultura	Abadia de Cîteaux
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	política
Altres
Títol	Duquessa
Família	Casa de Capet
Cònjuge	Robert II de Borgonya (1279 (Gregorià)–)
Fills	Hug V de Borgonya, Blanca de Borgonya i de França, Maria de Borgonya, Jean de Bourgogne, Marguerite de Bourgogne, Lluís de Borgonya, Joana de Borgonya i de França, Eudes IV de Borgonya, Margarida de Borgonya i de França, Robert of Burgundy
Pares	Lluís IX de França   i Margarida de Provença
Germans	Isabel de França i de Provença Blanca de França Blanca de França i de Provença Margarida de França Joan de França Felip III de França Lluís de França Robert de França i de Provença Joan Tristany de França Pere I d'Alençon

Agnès de França i de Provença (1260 - Lantenay, 19 de desembre de 1325) fou princesa del Regne de França i duquessa consort de Borgonya (1279-1305) de la dinastia Capet.

Filla petit del rei Lluís IX de França (1214-1270) i Margarida de Provença (1221-1295). Per línia paterna era neta de Lluís VIII de França i Blanca de Castella, i per línia materna del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia. Fou germana del rei Felip III de França. El 1279, es va casar amb Robert II (1248-1306), duc de Borgonya (1272-1306) i rei titular de Tessalònica. El 1316 a la mort del rei Lluís X de França va considerar l'ascens al tron de Felip V de França com una usurpació i va exigir una assemblea de parells, que Felip V va acceptar. Al febrer es va reunir una assemblea de prelats, senyors, burgesos de París i doctors de la universitat, coneguts com els Estats Generals de 1317. Felip V els va demanar que escrivissin un argument que justifiqués el seu dret al tron de França. Aquestes “declaracions generals” coincidien en declarar que “Les dones no triomfen al regne de França”, formalitzant la usurpació de Felip i la impossibilitat per a una dona de pujar al tron de França, principi vigent fins a la fi de la monarquia.^[1]

D'aquesta unió van néixer:

• Joan de Borgonya (1279 -1283)
• Margarida de Borgonya, nascuda el 1285, morta jove
• Blanca de Borgonya (1288 -1348), casada el 1307 amb Eduard el Liberal (1284 - 1329), comte de Savoia
• Margarida de Borgonya (1290 -1315) casada el 1305 amb Lluís l'Obstinat (1289 -1316) rei de Navarra i de França
• Joana de Borgonya (vers 1293 -1348) casada el 1313 amb Felip de Valois (1293 -1350), comte del Maine, de Valois i d'Anjou, després rei de França (Felip VI)
• Hug V de Borgonya (1294 -1315), duc de Borgonya
• Eudes IV de Borgonya (1295-1349), duc de Borgonya
• Lluís de Borgonya (1297 -1316), rei titular de Tessalònica,
• Maria de Borgonya, nascuda cap a 1298, casada el 1310 amb Eduard I, comte de Bar
• Robert de Borgonya (1302 -1334), casat amb Joana de Chalon, qui fou aviat comtessa de Tonnerre.

• Notice par Anne-Hélène Allirot, in Dictionnaire des femmes de l'Ancienne France, SIEFAR, 2004 Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès de França i de Provença