Alfred Foster
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Alfred Leon Foster 13 juliol 1904 Nova York |
| Mort | 24 desembre 1994 (90 anys) Berkeley (Califòrnia) |
| Formació | Universitat de Göttingen (1930–1932) Institut Tecnològic de Califòrnia (–1927) Universitat de Princeton (1927–1930) |
| Tesi acadèmica | Formal Logic in Finite Terms (1930 ) |
| Director de tesi | Alonzo Church |
| Activitat | |
| Camp de treball | Àlgebra de Boole i àlgebra universal |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat de Califòrnia a Berkeley (1934–1971) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Edward Barankin, Frank Harary, Arthur Knoebel, Adil Yaqub, Federico Sioson, Nadimpalli Subrahmanyam, Lewis Walton, Albert B. Farnell, Ralph Willoughby, Irving Sussman, Arthur Steger, Edward O'Keefe, Alden Pixley, Andrew B. Astromoff, Harry Pickett, Jon Froemke i Philip Kelenson |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Else Wagner |
Alfred Foster (Nova York, 13 de juliol de 1904 - Berkeley, 24 de desembre de 1994) va ser un matemàtic estatunidenc.
Foster va estudiar matemàtiques al Institut Tecnològic de Califòrnia on es va graduar el 1926, a continuació va estudiar pel doctorat a la universitat de Princeton, en la qual es va doctorar el 1931 amb una tesi dirigida per Alonzo Church.[1] Després de casar-se amb la seva col·lega Else Wagner, van marxar a fer estudis post-doctorals a la universitat de Göttingen i en retornar, va acceptar una plaça docent a la universitat de Berkeley el 1934.[2] Foster va fer tota la seva carrera acadèmica a Berkeley, excepte alguns anys sabàtics en que va ser professor visitant a universitats alemanyes. Es va jubilar el 1971 i va continuar com professor emèrit fins pràcticament la seva mort el 1994.[3] En morir, i seguint la seva voluntat, va ser incinerat i les cendres llençades a l'oceà Pacífic.
Com deixeble de Church, va iniciar els seus treballs de recerca en el camp de la lògica, però aviat es va inclinar cap a l'anàlisi de l'àlgebra.[4] Amb el seu treball va connectar les àlgebres de Boole amb les àlgebres universals, a través del concepte d'àlgebra completa.[5]
Referències
- ↑ Anellis, 1996, p. 86.
- ↑ Henkin, Kelley i Pixley, 1995, p. 47.
- ↑ Henkin, Kelley i Pixley, 1995, p. 48.
- ↑ Knoebel, 2012, p. 5-6.
- ↑ Pixley, 1992, p. 201.
Bibliografia
- Anellis, Irving H. «In memoriam Robin O. Gandy (1919--1995) and Alfred L. Foster (1904--1994)» (en anglès). Modern Logic, Vol. 6, Num. 1, 1996, pàg. 86-87. ISSN: 1943-7404.
- Henkin, Leon; Kelley, John; Pixley, Alden. «Alfred L. Foster, Mathematics: Berkeley». A: University of California (ed.). In Memoriam 1995 (en anglès). University of California Press, 1995, p. 47-49.
- Knoebel, Arthur. Sheaves of Algebras over Boolean Spaces (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-0-8176-4218-1.
- Pixley, Alden F. «Fanctionally Complete and Affine Complete Algebras and Associated Varieties». A: Leonid A. Bokut', Iurii L. Ershov, A. I. Kostrikin (eds.). Proceedings of the International Conference on Algebra (en anglès). American Mathematical Society, 1992, p. 201-218. ISBN 0-8218-5138-1.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Foster» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Alfred Leon Foster ☆31». Princeton Alumni Weekly, 1995. [Consulta: 27 juliol 2021]. (anglès)