Alfred Wolfsohn
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1896  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 5 febrer 1962 (65 anys) Regne Unit (Regne Unit) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical |
Alfred Wolfsohn (Berlín, 23 de setembre de 1896 - 5 de febrer de 1962) va ser un professor de cant alemany. Va ser el fundador d'una escola molt peculiar d'educació de la veu coneguda actualment a través de la tasca del Teatre Roy Hart. Entre els seus alumnes cal destacar a Charlotte Salomon.[1]
Les seves experiències observant els laments de soldats ferits i moribunds durant la Primera Guerra Mundial i, més tard, el rebuig per les veus emeses de manera massa artificial que preponderaven al Berlín de l'època de Hitler, el portaren a explorar la naturalesa de la veu i les seves immenses possibilitats. Va ser un pioner de la investigació en aquest camp, i els seus estudis innovadors mostraren el potencial de la veu no tan sols com un instrument d'expressió artística sinó també com a instrument per al desenvolupament de la persona; en aquest sentit les seves orientacions s'han fet servir en l'àmbit de l'educació i en terapèutica. L'objectiu de Wolfsohn era aconseguir una emissió de la veu molt lliure, un tipus de veu que ell anomenava «la veu del futur».
Referències
- ↑ «Biography Alfred Wilfsohn» (en anglès). Roy Hart Theatre, 2019. [Consulta: 6 desembre 2021].
Bibliografia
- «Arxius del Teatre Roy Hart» (en anglès).
- Braggins, Sheila. The mystery behind the voice : a biography of Alfred Wolfsohn. Kibworth Beauchamp: Matador, 2012. ISBN 978-1-84876-788-1.
- Newham, Paul. The prophet of song: the life and work of Alfred Wolfsohn (en anglès). Londres: Tigers Eye Press, 1997.
Enllaços externs
- «Vox Humana: Alfred Wolfsohn's Experiments in Extension of Human Vocal Range» (en anglès). Folkways Records, 1956.