Ali Qushjí

Plantilla:Infotaula personaAli Qushjí

Ali Qushji agenollat davant el sultà Mehmet II, segons un dibiux del segle XVI conservat al palau de Topkapi. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ota) علی قوشچی
(ar) علاء الدين علي بن محمد القوشجي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) القوشجي، علي بن محمد، ت Modifica el valor a Wikidata
1403 Modifica el valor a Wikidata
Samarcanda (Imperi Timúrida) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1474 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Constantinoble (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Eyüp 41° 03′ 08″ N, 28° 56′ 00″ E / 41.0522°N,28.9333°E / 41.0522; 28.9333 Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióMadrassa d'Ulugh Beg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Observatori d'Ulugh Beg (–1449) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astròleg, professor, físic, astrònom, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSanta Sofia (–1474)
Madrassa de Sahn-i Seman (1472–)
Observatori d'Ulugh Beg (–1449) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQadí Zada al-Rumí, Ulugh Beg i al-Kaixí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1439) Zij-i-Sultani Modifica el valor a Wikidata

Ali Qushjí (turc otomà: علی قوشچی) (Samarcanda, 1403 - Istanbul, 16 de desembre de 1474), de nom complet Aladdin Ali bin Muhammad Al-Qushji, però conegut simplement com Al-Qushjí (lteralment: el fill del falconer), va ser un astrònom de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

Nascut a Samarcanda, era el fill del falconer reial i va tenir una bona educació a la madrassa fundada pel sultà i mecenes Ulugh Beg el 1417, on va tenir com professors, a més del propi Ulugh Beg, a Qadi Zada i al-Kaixí.[1] Acabada la seva formació va travessar el desert per anar al sud on va fre estudis sobre les tempestes al Mar d'Oman.[2]

Entorn de 1428 va retornar a Samarcanda on va ser el cap d'observacions de l'observatori astronòmic recentment fundat. El 1449, amb la caiguda d'Ullugh Beg, va abandonar Samarcanda i es va instal·lar a Herat (Qara Qoyunlu, actual Afganistan) on va romandre algun temps, fins que es va traslladar a Tabriz (Aq Qoyunlu, actual Iran), sota la protecció del sultà Uzun Hasan.[3] El 1470, el sultà li va encarregar una missió diplomàtica a Constantinopla davant de Mehmet II que havia conquerit la ciutat uns anys abans. I el 1472, a invitació de Mehmet II, va deixar definitivament Tabriz per establir-se a Istanbul (el nou nom de la ciutat) on va ser professor de les principals madrasses.

Tomba d'Ali Qushjí al cementiri de la mesquita d'Eyüp Sultan.

Va morir el 1474 i va ser enterrat a la mesquita d'Eyüp Sultan.

Al Qushjí és recordat, sobre tot, pels seus treballs en astronomia, tot i que també va escriure algunes obres de teologia, de filosofia i, sobre tot, de literatura. Ell va escriure el primer comentari a les taules astronòmiques del sultà (Zij i-Sultaní), obra que va ser força influent en tots els astrònoms successius, inclosos els occidentals.[4] Una de les seves idees, que va se premonitòria, era que la Terra no havia d'estar necessàriament immòbil al centre de l'Univers.[5] També va fer càlculs per establir models astronòmics que prescindissin dels epicicles i de l'excentricitat.[6]

Les seves obres més importants en astronomia i matemàtiques van ser:[7]

  • 1449 - Şerh-i Zîc-i Uluğ Bey, l'esmentat comentari del Zij i-Sultani.
  • 1457 - Risalet-i fi’l-Hey’e, probablement la seva obra més important d'astronomia.
  • 1472 - Risalet-i fi’l-Hisab, un llibre d'aritmètica segurament re-elaborat d'una versió anterior escrita a Samarcanda en persa i que inclou un apartat sobre el càlcul de les posicions dels astres.
  • 1472 - Risalet-i Muhammediyye, un llibre d'àlgebra i aritmètica escrit en honor de Mehmet II.
  • 1473 - Risalet-i Fethiye, un llibre d'astronomia, en el qual calcula, entre altres coses, l'inclinació de l'eclíptica amb gran precisió.

Referències

  1. ↑ Poskett, 2022, p. xiv.
  2. ↑ Poskett, 2022, p. xv.
  3. ↑ Fazlioglu, 2009, p. 946-947.
  4. ↑ Abdurahmonovich, 2022, p. 2498.
  5. ↑ Huff, 2011, p. 139-141.
  6. ↑ Ragep, 2005, p. 359 i ss.
  7. ↑ Ileri, 2006, p. 180-181.

Bibliografia

  • Abdurahmonovich, Azizkulov Akram «The Significance Of The Scientific Academy Of Mirza Ulugh Beg In The Development Of Astronomy» (en anglès). Journal of Positive School Psychology, Vol. 6, Num. 9, 2022, pàg. 2495-2500. ISSN: 2717-7564.
  • Fazlioglu, Ihsan. «Qūshjī: Abū al‐Qāsim ҁAlā' al‐Dīn ҁAlī ibn Muḥammad Qushči‐zāde». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2009, p. 946-948. ISBN 978-0-387-30400-7. 
  • Huff, Toby E. Intellectual Curiosity and the Scientific Revolution: A Global Perspective (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-1-107-00082-7. 
  • Ileri, Ilay «Ali Kuşçu ve Ali Kuşçu’nun Matematik ve Astronomiye Katkıları» (en anglès). OTAM Ankara Üniversitesi Osmanlı Tarihi Araştırma ve Uygulama Merkezi Dergisi, Vol. 20, 2006, pàg. 175-183. DOI: 10.1501/OTAM_0000000538. ISSN: 1019-469X.
  • Poskett, James. Horizontes: Una historia global de la ciencia (en castellà). Editorial Crítica, 2022. ISBN 978-84-919-9434-3. 
  • Ragep, F. Jamil «cAlīqushjī and Regiomontanus: Eccentric Transformations and Copernican Revolutions» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 36, Num. 4, 2005, pàg. 359-371. DOI: 10.1177/002182860503600401. ISSN: 0021-8286.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ali Qushjí
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ali Qushjí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Fazlioglu, Ihsan. «Ali Al-Qushji (Abu Al-Qasim Ala Al-Din Ali Ibn Muhammad Qushji-Zade)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juny 2024].
Registres d'autoritat