Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1708  Madrid |
| Mort | 3 agost 1780 (71 anys) Madrid |
 80è Virrei de Navarra | |
| 19 abril 1768 – 23 febrer 1773 ← Ambrosio de Funes Villalpando y Abarca de Bolea – Francisco de Paula Bucareli y Ursúa → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Altres | |
| Títol | Ducat de Montellano |
| Fills | Alonso Alejo de Solís y Wignacourt |
| Pares | José de Solís y Gante i Josefa Folch de Cardona y Bellvís de Montcada |
| Germans | José Solís y Folch de Cardona Francisco de Solís y Folch de Cardona |
Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona (Madrid, 4 d'octubre de 1708 - Madrid, 3 d'agost de 1780) va ser un noble espanyol, IV duc de Montellano, que va exercir de virrei de Navarra.
Va néixer a la vila de Madrid el 4 d'octubre de 1708, fill del III duc de Montellano, José de Solís y Gante, i de Josefa Folch de Cardona, marquesa de Castelnovo i Pons.[1] El 6 de maig de 1741 va rebre l'hàbit de l'orde de Calatrava per Reial Decret i se li'n va assignar la comanadoria d'Obreria.[1] El 10 d'abril de l'any següent va ser armat cavaller al monestir de la Mare de Déu de la Concepció, de les religioses del mateix orde.[2]
Va servir a la corona espanyola, primer com a coronel del regiment d'infanteria de Lisboa, el 1747 és nomenat brigadier dels Reials Exèrcits, el 1754 és nomenat mariscal de camp i el 1763 tinent general de l'exèrcit.[1][2] Així mateix, fora de l'àmbit militar, pels seus mèrits Ferran VI va nomenar-lo gentilhome de cambra amb exercici el 1745. Va ser un dels assistents a la jura del rei Carles III el 1760 a Toledo i del seu primogènit, Carles, com a príncep d'Astúries.[2] El 1768 va ser nomenat virrei i capità general del regne de Navarra. A la seva tornada a Madrid, rei el va nomenar capità de la Reial Guàrdia d'Alabarders i gentilhome de cambra i li va atorgar el collar de l'orde del Toisó d'Or.[1]
Paral·lelament, Solís va heretar de la seva mare els títols i estats de Castelnovo, entre d'altrs, confirmada la successió el 1751, i del seu pare el 1765, corresponent al ducat de Montellano, i altres títols i estats.[2] En la seva persona, el ducat de Montellano va rebre la Grandesa d'Espanya de primera classe el 6 de novembre de 1756, que va ser confirmada després de la mort de Solís, el 27 de gener de 1784.[3] A banda de duc de Montellano i marquès de Castelnovo, va ser, entre d'altres, comte de Saldueño i baró d'Asueva, Soneja, Sierra i Mazalavez.[4]
Solís va conrear la poesia, el 1756 va publicar a Madrid una obra titulada Pelayo.[1]
Es va casar dues vegades, el 1732 amb María Leonor Centurión y Velasco, filla del marquès d'Estepa, morta un any després, i el 1736 amb María Agustina de Wignacourt, princesa de Barbançon, duquessa d'Aremberg i comtessa de Frigiliana, entre altres títols.[2] No va tenir fills del primer matrimoni, i del segon en van néixer el seu successor als títols i estats de la família, Alonso, a més de Francisco i Isidro, els quals no van tenir descendència.[4]
El duc va morir el 3 d'agost de 1780, després d'una llarga malaltia, i va ser enterrat al convent de Sant Francesc.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 67-68.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Liévano de Malik, María Victoria. «Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Fernández de Béthencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1885, p. 82-83.
- ↑ 4,0 4,1 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Pedro Montero, 1859, p. 50-51.