Andreu Revertés i Llopart

Plantilla:Infotaula personaAndreu Revertés i Llopart
Biografia
Naixement1894 Modifica el valor a Wikidata
Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Calaf (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortexecució extrajudicial, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEstat Català
Esquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteComplot de novembre de 1936 Modifica el valor a Wikidata

Andreu Revertés i Llopart (Cornellà de Llobregat, 1894 - Calaf, 30 de novembre de 1936) fou un polític català,[1] militant d'Estat Català i, des de 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan esclatà la Guerra civil espanyola fou nomenat comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.[2] Va estar implicat en el Complot de novembre de 1936, un afer tèrbol iniciat per Estat Català el setembre de 1936, amb la participació destacada de Joan Torres i Picart (secretari general d'Estat Català) i Joan Casanovas i Maristany (president del Parlament de Catalunya), quan per tal d'acabar amb la preponderància de la CNT-FAI pretenien destituir el president Lluís Companys. Descobert l'afer el 24 de novembre, fou arrestat i conduït al castell de Montjuïc, d'on en fou tret el 30 de novembre per membres de l'escorta presidencial de Companys. La premissa era traslladar-lo fora del país, en un viatge amb destinació Andorra, però aquell mateix dia el trajecte s'estroncà prop de Calaf, quan fou assassinat a trets pels guàrdies que l'acompanyaven.[3] Hom creu que tot l'afer s'hauria decidit a la conselleria de Seguretat Interior ocupada per Artemi Aiguader i Miró.

Referències

  1. «Biografia Núria Montserrat i Oromí». MemoriaEsquerra.cat. [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. Brangulí «foto de Andrés Revertés Llopart nuevo comisario general de Orden Público». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 79, no. 250, 20-10-1936, pàg. 8.
  3. Renyer, Jaume. «Andreu Revertés, en la memòria», 30-11-2009. [Consulta: 6 novembre 2023].

Bibliografia