Antic eslau
Словѣньскъ ѩꙁꙑкъ i Словѣньскъ  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | llengua morta, llengua antiga i llengua extinta |
| Ús | |
| Parlat a | Europa de l'Est i Europa del Sud |
| Autòcton de | eslaus |
| Estat | Rus de Kíev, Bulgària, Gran Moràvia i Primer Imperi Búlgar |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic arcaic i glagolític |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic,[1] va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al segle ix pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits. Va exercir un gran paper en la història de les llengües eslaves i va servir de base i model per a l'eslau eclesiàstic, llengua litúrgica d'algunes esglésies ortodoxes o d'altres esglésies cristianes de ritu bizantí. El text més extens que es conserva en aquesta llengua es troba en el Codex Suprasliensis.
Referències
Hi ha una edició en antic eslau de la Viquipèdia
- ↑ «Antic eslau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
