Batalla de Nazar i Asarta
Primera Guerra Carlina | |||
---|---|---|---|
Estella Pamplona Vitòria Logronyo Nazar i Asarta Posicions liberals Batalla de Nazar i Asarta | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 29 de desembre de 1833 | ||
Coordenades | 42° 38′ 35″ N, 2° 15′ 56″ O / 42.64306°N,2.26556°O / 42.64306; -2.26556 | ||
Escenari | Nazar i Asarta | ||
Lloc | Nazar | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria liberal | ||
Front | Front del nord | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
Mapa de tots els punts |
---|
OSM |
Descarrega format KML |
La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.
Antecedents
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va reclamar el seu dret al tron.
A la pràctica la rebel·lió, que no van tenir el suport de l'exèrcit va començar el dia 2 a Talavera de la Reina quan els voluntaris reialistes locals van proclamar a Carles rei d'Espanya iniciant una sèrie d'insurreccions de guerrillers, ex militars i voluntaris, assumint en molts casos el control del govern municipal, en general amb poc èxit, excepte al País Basc, Navarra i Logronyo, però sense arribar a controlar més que per poc temps les ciutats d'aquests territoris,[1] i la guerra començà el 6 d'octubre quan el general Santos Ladron de Cegama va prendre Logronyo, passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,[2] sent capturat a la batalla de Los Arcos[3] i afusellat als pocs dies, sent substituït al comandament per Francisco Iturralde,[4] però la presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal Pedro Sarsfield[5] i la derrota de la columna carlina que intentava prendre Santander a la batalla de Vargas.[6]
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità general Llauder. A Morella, Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, però fou capturat i executat pels liberals després de la batalla de Calanda.[7]
Tomás de Zumalacárregui va assumir el lideratge de la direcció dels contingents navarresos el 15 de novembre, i de les tres províncies basques tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí, unint els batallons d'Àlaba i Navarra i malgrat la manca de munició, els va fer entrar en combat.[8]
Zumalacárregui, amb 3.000 homes en 7 batallons, es va dirigir a Asarta, a la vall de la Berrueza, on va esperar l'arribada de les tropes de Manuel Lorenzo, a qui s'havia unit el 26 de desembre la columna de Marcelino de Oraá provinent d'Aragó.[9]
Batalla
Marcelino de Oraá va atacar el 29 de desembre en dues columnes sobre Nazar, provocant la retirada de la cavalleria carlina, uns 200 homes, i de la infanteria després de tres càrregues a la baioneta, mentre Manuel Lorenzo atacava Asarta, on era Tomás de Zumalacárregui, que va aguantar l'atac,[10] però quan van quedar-se sense munició va ordenar la retirada.[8]
Conseqüències
Els carlins es van retirar a Campezo i els liberals a Pamplona.[8] Tomás de Zumalacárregui, després de les victòries d'Abartzuza i Alsasua va canviar la tàctica de guerrilla dispersa, pel control efectiu del medi rural i de les comunicacions, especialment dels passos del Pirineu navarrès.
Referències
- ↑ anònim, 1846, p. 274.
- ↑ anònim, 1846, p. 276.
- ↑ anònim, 1846, p. 277-279.
- ↑ anònim, 1846, p. 279.
- ↑ anònim, 1846, p. 280.
- ↑ Diario de las sesiones de Cortes (en castellà). Cortes de España, 1836, p. 12.
- ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 11.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Nazar eta Asarta (1833-XII-29)» (en basc). Museo Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 19 setembre 2015].
- ↑ anònim, 1846, p. 303.
- ↑ anònim, 1846, p. 303-304.
Bibliografia
- Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843.
- anònim. Historla de la Guerra Civil en el norte y Cataluña (en castellà). Sociedad tipográfica de Hortelano y Cía., 1846.