Belle of the Nineties

Infotaula de pel·lículaBelle of the Nineties
Fitxa
DireccióLeo McCarey
Protagonistes
Mae West
Katherine DeMille
Duke Ellington
Stuart Holmes
Mike Mazurki
John Miljan
Johnny Mack Brown
Roger Pryor
Warren Hymer
Fuzzy Knight
Frank McGlynn, Sr.
Charles Sullivan
Frank Mills
Wade Boteler
Brooks Benedict
Edward Hearn
Walter Walker
Frank Rice
Ellinor Vanderveer
James Donlan
Harry Woods
Edward Gargan
Frederick Burton
Benny Baker
Sam McDaniel Modifica el valor a Wikidata
Director artísticBernard Herzbrun
ProduccióWilliam LeBaron
Dissenyador de produccióBernard Herzbrun Modifica el valor a Wikidata
GuióMae West a partir d'una història seva
MúsicaArthur Johnston
FotografiaKarl Struss
MuntatgeLeRoy Stone
VestuariTravis Banton
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1934
Durada73 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0024873 Filmaffinity: 494915 Allocine: 19189 Rottentomatoes: m/belle_of_the_nineties Letterboxd: belle-of-the-nineties Allmovie: v80248 TCM: 68421 AFI: 6337 TMDB.org: 75880 Modifica el valor a Wikidata

Belle of the Nineties és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Leo McCarey i estrenada el 1934.

Argument

Una cantant de saloon es debat entre l'amor de dos homes que la cortegen, ignorant que un d'ells és un estafador sense escrúpols.[1]

Producció

Belle of the Nineties és la quarta pel·lícula de Mae West dirigida per Leo McCarey i produïda per la Paramount Pictures. La pel·lícula es basa en la història original de West It Ain't No Sin que havia de ser també el títol de la pel·lícula fins que els censors van posar objeccions. Johnny Mack Brown, Duke Ellington, i Katherine DeMille eren també en el repartiment. Es va començar a rodar el 19 de març de 1934 i concloïa el juny. La pel·lícula es va estrenar el 21 de setembre de 1934. Va aconseguir uns ingressos bruts de 2 milions de dòlars.

Com és normal amb les pel·lícules d'Oest, algunes escenes es treien segons l'estat on s'exhibia. Per ser estrenada a Nova York, un dels mercats més grans, es va haver de tornar a rodar completament l'escena final. El personatge de Mae West i el de Tiger Kid havien consumat originalment les seves núpcies sense la cerimònia de matrimoni, i així la cerimònia es va haver d'incloure.

Es va haver d'aturar la publicitat que tenia a punt 50 lloros per cridar el títol original d"it ain't no sin" (això no és pecat). Els lloros es van deixar anar posteriorment a les jungles d'Amèrica del Sud i encara repetien "it ain't no sin" moltes vegades.[2]

Repartiment

  • Mae West: Ruby Carter
  • Roger Pryor: Tiger Kid
  • Johnny Mack Brown: Brooks Claybourne
  • Katherine DeMille: Molly Brant
  • John Miljan: Ace Lamont
  • James Donlan: Kirby
  • Stuart Holmes: Dirk
  • Harry Woods: Slade
  • Edward Gargan: Stogie
  • Libby Taylor: Jasmine
  • Frederick Burton: Coronel Claybourne
  • Augusta Anderson: Mrs. Claybourne
  • Duke Ellington: El pianista

Referències

  1. ↑ «Belle of the Nineties». The New York Times.
  2. ↑ Belle of the Nineties (en anglès). 
  • Vegeu aquesta plantilla
Filmografia de Leo McCarey