BepiColombo

Infotaula vol espacialBepiColombo
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiósonda espacial i missió espacial Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Espacial Europea
   Agència Espacial Japonesa Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2018-080A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT43653 Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantAirbus
ISAS Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
4.100 kg

pes sec:
2.700 kg Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data20 octubre 2018
LlocELA-3, Port Espacial Europeu de Kourou Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentAriane 5 ECA Modifica el valor a Wikidata
ContractistaArianespace Modifica el valor a Wikidata
Activitat orbital 

Activitat orbital a Mercuri (previst)
Component de la missióMercury Planetary Orbiter
Inserció5 desembre 2025 Modifica el valor a Wikidata
Periàpside480 km Modifica el valor a Wikidata
Apoàpside1.500 km Modifica el valor a Wikidata
Inclinació90 ° Modifica el valor a Wikidata

← LISA Pathfinder Modifica el valor a Wikidata
CHEOPS Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): BepiColombo Modifica el valor a Wikidata

BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri. El seu nom prové del matemàtic i enginyer italià Giuseppe (Bepi) Colombo. El 31 de gener de 2007 l'ESA aprovà aquesta missió, formalitzant un contracte de 329 milions d'euros entre Astrium i Alcatel Alenia Space.

El programa previst de la missió se centra en dos components principals: l'orbitador (Mercury Planetary Orbiter, MPO), construït per l'ESA, i l'orbitador magnetosfèric (Mercury Magnetospheric Orbiter, MMO) construït per la JAXA.

La sonda va ser llançada per un coet Ariane 5 des de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'any 2018. El viatge de la sonda fins a Mercuri durarà 6,5 anys, i hi arribarà l'any 2025, i haurà sobrevolat abans la Terra, dos cops per Venus i sis cops per Mercuri.[1] El sistema de propulsió principal de la BepiColombo és un motor de propulsió iònica, però també utilitzarà assistències gravitatòries de la Lluna, Venus i Mercuri. Els dos orbitadors disposen també de coets químics estàndard per a diverses maniobres orbitals. Una vegada arribi al planeta l'estudiarà durant un any sencer.

La missió

Descripció

La missió implica tres components, que se separaran en naus espacials independents a la seva arribada a Mercuri.[2]

  • El Modul Transfer Module (MTM), mòdul de transferència a Mercuri, per a la seva propulsió, construït per l'ESA.
  • El Mercury Planet Orbiter (MPO), l'Orbitador planetari de Mercuri, construït per l'ESA.
  • El Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO) o Mio, l'Orbitador magnestofèric de Mercuri, construït per la JAXA.

Durant les fases de llançament i creuer, aquests tres components s'han mantingut junts per formar el Mercury Cruise System, és a dir, el Sistema de Creuer a Mercuri (MCS).

S'espera que arribi a l'òrbita de Mercuri el 5 de desembre de 2025. Aquell dia els satèl·lits "Mio" i MPO se separaran i observaran Mercuri en col·laboració durant un any, amb una possible extensió de la missió d'un any addicional.[3]

Els orbitadors estan equipats amb instruments científics de diversos països europeus i del Japó. Amb aquests instruments s'estudiarà el nucli de ferro líquid i sòlid del planeta, que ocupa tres quarts parts del seu radi, i es determinarà la grandària de cadascun d'aquests dos nuclis.[4] La missió també farà mapes del camp gravitacional i del camp magnètic de Mercuri. També estudiarà la composició i dinàmica de l'exosfera, incloent la seva generació i escapament. Rússia va subministrar un espectròmetre de raigs gamma i un espectroscopi de neutrons per verificar l'existència de gel d'aigua en els cràters polars que es troben permanentment a l'ombra dels raigs del sol.

Objectius científics

Els pricipals objectius científics de la missió són els següents:[5]

  • Estudiar l'origen i l'evolució d'un planeta proper a un estel.
  • Estudiar Mercuri com a planeta: forma, interior, estructura, geologia, composició i cràters.
  • Investigar l'atmosfera residual de Mercuri (exosfera): composició i dinàmica.
  • Estudiar l'entorn magnetitzat de Mercuri (magnetosfera): estructura i dinàmica.
  • Investigar l'origen del camp magnètic de Mercuri.
  • Verificar la teoria general de la relativitat d'Einstein amb alta precisió.[6][7]
  • Estudiar el cràter d'impacte creat en el final de la missió de la NASA MESSENGER, que va deixar al descobert part del subsòl amb materials més frescos i amb menor exposició de l'exterior.[8]

Referències

  1. esa «BepiColombo ya está en camino para investigar los misterios de Mercurio». European Space Agency.
  2. (2011) "BepiColombo Mercury Magnetospheric Orbiter (MMO)" a 9th IAA Low-Cost Planetary Missions Conference. 21–23 June 2011, Laurel, Maryland.  
  3. Science with BepiColombo ESA, Accessed: 23 October 2018
  4. Science with BepiColombo ESA, Accessed: 23 October 2018
  5. «BepiColombo: Fact Sheet». ESA, 1 December 2016. [Consulta: 13 December 2016].
  6. «BepiColombo – Testing general relativity». ESA, 04-07-2003. Arxivat de l'original el 7 February 2014. [Consulta: 7 febrer 2014].
  7. Einstein's general relativity reveals new quirk of Mercury's orbit Emily Conover Science News 11 April 2018
  8. «Final 'suicida' de una nave espacial en Mercurio» (en castellà). [Consulta: 20 febrer 2017].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BepiColombo
  • Pàgina web oficial de la ESA. (anglès)
  • Descripció de la sonda al catàleg NSSDC Arxivat 2007-11-09 a Wayback Machine.. (anglès)
  • Característiques de la sonda al web de l'ESA. (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Mercuri
General
  • Atmosfera
  • Camp magnètic
  • Estructura interna
  • Formació
  • Geologia
  • Observació
  • Precessió del periheli
Geografia
Cartografia
(quadrangles)
Topografia
Altres
  • Cràters fantasma
  • Planes entre cràters
Satèl·lits
Astronomia
Trànsits
  • Venus
  • Terra
  • Mart
  • Júpiter
  • Saturn
  • Urà
  • Neptú
Exploració
Vegeu també
Portal Portal d'astronomia
  • Vegeu aquesta plantilla
Instal·lacions
Comunicacions
Programes
Antecessors
Relacionat
Ciència
Física solar
  • ISEE-2 (1977–1987)
  • Ulysses (1990–2009)
  • SOHO (1995–actualitat)
  • Cluster II (2000–actualitat)
  • Solar Orbiter (2020–actualitat)
  • Lagrange (dècada de 2020)
Ciència planetària
Astronomia
i cosmologia
Observació terrestre
Vol espacial
tripulat
Telecomunicacions
Demostració
tecnològica
Cancel·lat i proposat
Fracassat
  • Vegeu aquesta plantilla
2017  ·  Llançaments orbitals el 2018  ·  2019
Gener
USA-280 / Zuma – SuperView / Gaojing-1 03 · 04 – BeiDou-3 M7 · M8 – Cartosat-2F · Microsat · INS-1C · PicSat · ICEYE-X1 · Fox-1D – LKW-3 – ASNARO-2 – Jilin 1 07 · 08 · Xiaoxiang · Zhou Enlai · Kepler · Quantutong-1 – USA-282 / SBIRS-GEO-4 – Dove Pioneer · Lemur-2 × 2 · Humanity Star – Yaogan 30K · 30L · 30M · Weina 1A – SES-14 · Al Yah 3 – GovSat-1 / SES-16
Febrer
Kanopus-V №3 · №4 · S-Net × 4  · Lemur-2 × 4 – CSES · ÑuSat 4, 5 – TRICOM-1R – Falcon Heavy test flight (Tesla Roadster) – BeiDou-3 M3 · M4 – Progress MS-08 – Paz · Tintin A & B – IGS-Optical 6
Març
GOES-17 – Hispasat 30W-6 – O3b × 4 (FM13 to FM16) – Soiuz MS-08 – GSAT-6A – EMKA / Kosmos 2525 – BeiDou-3 M9 · M10 – Iridium NEXT 41–50 – Gaofen-1-02 · 03 · 04
Abril
Dragon CRS-14 · 1KUNS-PF · Irazú · UBAKUSAT – Superbird-B3 · HYLAS-4 – Yaogan 31A · 31B · 31C · Weina 1B – IRNSS-1I – AFSPC-11 · EAGLE – Blagovest-12L / Kosmos 2526 – TESSSentinel-3B – Zhuhai-1 × 5
Maig
Apstar 6C – InSight · MarCO A, B – Gaofen-5 – Bangabandhu-1 – Chang'e 4 Relay – Cygnus CRS OA-9E – Iridium NEXT 51–55 · GRACE-FO × 2
Juny
Gaofen-6 – SES-12 – Fengyun-2H – Soiuz MS-09 – IGS-Radar 6 – GLONASS-M 756 / Kosmos 2527 – XJSS A · B – Dragon CRS-15 (Biarri-Squad × 3 · BHUTAN-1 · Maya-1 · UiTMSAT-1)
Juliol
PRSS-1 · PakTES-1A – BeiDou IGSO-7 – Progress MS-09 – Telstar 19V – Galileo FOC 19–22 – Iridium NEXT 56–65 – BeiDou-3 M5 · M6 – Gaofen 11
Agost
Merah Putih – Parker Solar ProbeADM-AeolusBeiDou-3 M11 · M12
Setembre
HY-1C – Telstar 18V – ICESat-2 — SSTL S1-4 · NovaSAR-1 – BeiDou-3 M13 · M14 – Kounotori 7 – Azerspace-2 / Intelsat 38 · Horizons-3e – CentiSpace-1-S1
Octubre
SAOCOM 1A – Yaogan 32A · 32B – Soiuz MS-10BeiDou-3 M15 · M16 – AEHF-4 – BepiColombo – HY 2B – Lotos-S1 №3 / Kosmos 2528 – Weilai-1 – CFOSAT – GOSAT-2 · KhalifaSat · Diwata-2B · Stars-AO · AUTcube2
Novembre
BeiDou-3 G1Q – GLONASS-M 757 / Kosmos 2529 – MetOp-C – "It's Business Time" (Lemur-2 × 2 · CICERO · IRVINE01 · NABEO · Proxima × 2) – GSAT-29 – Es'hail 2 – Progress MS-10 – Cygnus NG-10 – BeiDou-3 M17 · M18 – Jiading-1 · Tianping-1A, 1B · Tianzhi-1 · Weixing-6 – Mohammed VI-B – HySIS · Blacksky Global 1 · 29 more CubeSats – Strela-3M 16–18 / Kosmos 2530–2532
Desembre
Soiuz MS-11 – Eu:CROPIS · ESEO · IRVINE02 · Orbital Reflector (total de 64 CubeSats a la missió SSO-A) – GSAT-11 · GEO-KOMPSAT 2A – SpaceX CRS-16 – SaudiSat 5A, 5B – Chang'e 4 – "This One's For Pickering" (RSat-P · CubeSail · total de 16 CubeSats) – GSAT-7A – CSO-1 – Blagovest-13L / Kosmos 2533 – Hongyun 1 – USA-289 / GPS IIIA-01 – TJSW-3 – Kanopus-V №5 · №6 · GRUS-1 · D-Star ONE iSat · D-Star ONE Sparrow · Flock-3k × 12 · Lemur-2 × 8 · Lume-1 · ZACube-2 – Hongyan 1 · ÑuSat 6–8
Els llançaments estan separats per guions ( – ), les càrregues útils per punts ( · ), els diversos noms per al mateix satèl·lit per barres ( / ). Els CubeSats són amb lletra petita.
Els vols tripulats en negreta. Els errors de llançament en cursiva. Les càrregues útils desplegades des d'altres naus espacials són (entre parèntesis).
Bases d'informació