Camille Looten

Plantilla:Infotaula personaCamille Looten

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Camille Évariste Lucien Looten Modifica el valor a Wikidata
16 octubre 1855 Modifica el valor a Wikidata
Noordpeene (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 novembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Lilla (França) Modifica el valor a Wikidata
President of the Comité flamand de France (en) Tradueix
28 desembre 1899 – 27 novembre 1941
← Alexandre Bonvarlet – Auguste Leman (en) Tradueix →
Catedràtic d'universitat Universitat Catòlica de Lilla
1890 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Catòlica de Lilla
Grand séminaire de Cambrai (en) Tradueix
Universitat de París
Petit séminaire de Cambrai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Lilla (1890–)
Tourcoing (1879–1885) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic (1880–), mestre d'escola (1879–1885) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa (1897–1941)
Comité flamand de France (1885–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1930)  doctor honoris causa per la Université catholique de Louvain
  • (1925)  Premi Bordin Modifica el valor a Wikidata

Camille Looten (Noordpeene, 16 d'octubre de 1855 - Lilla, 27 de novembre de 1941) fou un sacerdot i mestre flamenc de França. Va començar els seus estudis a Noordpeene, al Flandes francès, sota la direcció del seu pare i va continuar al petit seminari de Cambrai. Estudipa també a la Federació Universitària i Politècnica de Lille, que s'havia fundat després de l'aprovació de la llei de 1875 sobre l'educació superior privada. Es llicencià en lletres el 1877 i fou ordenat sacerdot el 1880 a Cambrai.

El 1900 va succeir Alexandre Bonvarlet com a president del Comitè Flamenc de França i ocupà el càrrec fins a la seva mort. Va ocupar aquest càrrec durant 41 anys. Camille Looten era profundament compromès amb la llengua neerlandesa que sabia perfectament. Va patir el descrèdit del seu entorn amb massa freqüència i li fou prohibit l'ensenyament a les escoles, tot i que era més un estudiós moderat que no pas un radical militant. Defensa els drets del flamenc occidental, fomentant-ne l'estudi, i gràcies als seus esforços el 1907 es va crear la càtedra de llengua neerlandesa a Lille. Fou amic de Jules-Auguste Lemire i de Jean-Marie Gantois. El 1935 va rebutjar la Legió d'Honor.

Referències

  • Historical research in the low countries, 1981-1983: a critical survey per J. Kossmann-Putto i E. Witte
Registres d'autoritat