Campanya de Guipúscoa
| Guerra civil espanyola | |||
|---|---|---|---|
  Campanya de Guipúscoa Campanya de Guipúscoa (GCE 1936) | |||
  | |||
| Tipus | campanya militar i ofensiva militar | ||
| Data | 20 de juliol al 26 de setembre de 1936 | ||
| Coordenades | 43° 18′ N, 2° 00′ O / 43.3°N,2°O / 43.3; -2 | ||
| Lloc | Guipúscoa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria franquista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Guerra Civil espanyola (1936-1939) | |
|---|---|
Cronologia · Categoria | |
Cop d'estat | |
Front del Nord | |
Andalusia i Extremadura | |
Madrid | |
Alcàsser de Toledo - Sigüenza - Talavera de la Reina - Madrid -Carretera de La Corunya - Jarama - Guadalajara - Brunete | |
Front Oriental | |
Bombardejos | |
Jaén - Guernica - Almeria - Carretera Màlaga-Almeria - Durango - Lleida (1937) - Barcelona (gener 1938) - Barcelona (març 1938) - Lleida (març de 1938) - València - Alacant - Granollers - Tarragona - La Garriga - Figueres - Xàtiva | |
La campanya de Guipúscoa fou una campanya de la Guerra Civil espanyola en la que l'exèrcit franquista va conquerir el nord de la província de Guipúscoa, en poder de la República entre juliol i setembre de 1936.[1]
Antecedents
A finals de juliol, les tropes del General Mola van patir una escassetat de municions (amb només 26.000 cartutxos). Aleshores Francisco Franco li va enviar grans subministraments i armes des d'Itàlia i Alemanya passant per Portugal, amb 600.000 cartutxos. El 13 d'agost, Mola es va reunir amb Franco a Sevilla i va decidir capturar Sant Sebastià i Irún per tal de tallar els bascos de la frontera francesa a l'extrem occidental dels Pirineus.[2][3]
Desenvolupament
Inicialment concebut pel general Emilio Mola per avançar fins a Irun per tallar les comunicacions entre el nord de la península i França i connectar amb els rebels de la guarnició de Sant Sebastià [4] que es van veure assetjats per les forces de Augusto Pérez Garmendia.[5] La campanya va haver de ser desviada quan la ruta que duia a Irun va veure's bloquejada per la demolició del pont de Endarlatsa. Quan els rebels de Pamplona van saber del setge de Sant Sebastià, Alfonso Beorlegui va desviar totes les seves forces cap a l'oest en direcció a Sant Sebastià, per alleujar la guarnició rebel mentre dues columnes franquistes avançaven des de l'oest.[6]
Després del fracàs per alleugerir el setge dels rebels a Sant Sebastià, les forces d'Alfonso Beorlegui va reprendre el seu avanç a Irún[7] per tallar el nord de les províncies de Guipúscoa, Biscaia, Santander i Astúries, per després continuar amb la captura de Sant Sebastià fins a la frontera de Biscaia.
Referències
- ↑ Álvarez, Rafael Dávila. La Guerra Civil en el norte: El general Dávila, Franco y las campañas que decidieron el conflicto (en castellà). La Esfera de los Libros, 2021-05-05, p. 27. ISBN 978-84-1384-128-1.
- ↑ Beevor, Antony. The Spanish Civil War. New York : Penguin Books, 2001, p. 115-116. ISBN 978-0-14-100148-7.
- ↑ de Pablo, Santiago «La guerra civil en el País Vasco: ¿un conflicto diferente?». Ayer, 50, 2003, pàg. 115–141. ISSN: 1134-2277.
- ↑ Barruso Barés, Pedro «El dificil regreso: La política del "Nuevo Estado" ante el exilio guipuzcoano en Francia (1936-1939)». Sancho el sabio: Revista de cultura e investigación vasca, 11, 1999, pàg. 101–142. ISSN: 2445-0782.
- ↑ Álvarez-Coque, Arturo García «Los militares de Estado Mayor y su lealtad a la República (1936-1939)» (en castellà). HISPANIA NOVA. Primera Revista de Historia Contemporánea on-line en castellano. Segunda Época, 2017, pàg. 76–99. DOI: 10.20318/hn.2017.3481. ISSN: 1138-7319.
- ↑ Urrestarazu Parada, Ion «Altza durante la Guerra Civil Española». Boletín de estudios históricos sobre San Sebastián, 53, 2020, pàg. 533–648. ISSN: 0210-2889.
- ↑ Alted, Alicia. La voz de los vencidos: El exilio republicano de 1939 (en castellà). AGUILAR, 2012-07-06. ISBN 978-84-03-01163-2.