Can Trilla

Imatge
DadesTipusMasia Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a WikidataPisos per sobre el terra2 Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióGran de Gràcia, 177-181 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ N, 2° 09′ E / 41.4°N,2.15°E / 41.4; 2.15
Bé cultural d'interès localId. IPAC30230 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona2572 Modifica el valor a Wikidata

Can Trilla és una antiga masia de Gràcia (Barcelona), catalogada com com a bé cultural d'interès local.[1]

Descripció

Encaixonada entre noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes. També hi ha un soterrani amb voltes.[2] La planta principal estava destinada a la residència dels senyors, mentre que la planta baixa era habitada pels masovers que portaven les terres. La façana principal, orientada a mar, que actualment dona a un passatge, presenta grans balcons d'arcs apuntats sostinguts en suports de ferro forjat i enrajolats en la part inferior, el perfil d'unes arcades i un rellotge de sol esgrafiat.[3]

Annexa a l'edifici, a l'esquerra de la façana, hi ha una capella de tendència barroca, amb portal de carreus de pedra, en què destaquen les pintures de la cúpula, molt ben conservades, que reprodueixen motius arquitectònics.[4]

Can Trilla, des del carrer Gran de Gràcia

Segons consta al testament d'Àgueda Badia, vídua de Trilla, la finca tenia 14 mujades, equivalents a 68.551 m². La casa posseïa una gran extensió de terres de conreu, entre secà i regadiu, i disposava de celler, premsa de raïm i trull per a la l'elaboració del vi i l'oli.[2]

Història

Tot i que pot ser més antiga, la primera referència és de 1728, quan Francesc Dupré l'adquirí a Emerenciana Sagrera, vídua de Tomàs de Valencià Franquesa i Regàs. Durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris i el 1763 fou comprada pel notari Vicenç Simó, motiu pel qual és coneguda també com a Torre d'en Simó. Els seus hereus la vengueren a Antoni Trilla i Escarabatxeras (el nom veritable d'Antoni Trilla i Blanch). El 1825, la seva vídua i hereva, Àgueda Badia Puigrodon, sol·licità al comte de Villemur, governador militar i polític de la plaça de Barcelona i el seu corregiment, l'autorització per a la urbanització de part de la hisenda, que es va fer d'acord amb el projecte de l'arquitecte Pere Serra i Bosch; esdevingué així la primera de les masies de la zona nord de Gràcia que transformava part dels terrenys en zona edificable.[2]

Els carrers que sorgiren en el procés de parcel·lació porten noms significatius per a la família: Santa Àgueda, sant Antoni (avui Astúries), comte de Villemur o Vilamur (després Santa Rosa), Serra (per l'arquitecte que va fer el projecte; després Santa Magdalena), Badia, Trilla, i plaça de la Reina Amàlia (la reina coetània, avui plaça de Trilla).[2][5]

El 1813, durant la Guerra del Francès, en quedar destruït el convent dels Franciscans de Santa Maria de Jesús, la família Trilla havia acollit aquesta comunitat religiosa a la seva capella i al mateix mas, fins a 1920, any en què s'inaugurà el nou convent en l'emplaçament actual, al sud del barri de Gràcia[3]

Se sap que ja el 1817, per la Mare de Déu d'agost, se celebrà a can Trilla l'aplec tradicional que havia tingut lloc fins aleshores al vell convent de Jesús,[6] fet que es considera un precedent significatiu de l'inici de la Festa Major de Gràcia.[7]

El 1893 s'hi va traslladar la Escuela Municipal de Artes y Oficios de Gràcia,[8] i després fou seu del Colegio Ibérico.[3] Actualment, hi resideix la comunitat de monges de Jesús Pacient.[2]

Referències

  1. ↑ «Can Trilla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Castellà, 2006.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Soler i Bescós, 2008.
  4. ↑ «Can Trilla». Guia BCN. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ Theros, Xavier «Can Pioch. Santa Magdalena és un carreró estret que comunica la plaça Trilla amb el carrer del mateix nom.». Ara, 02-07-2017.
  6. ↑ «Noticias particulares de Barcelona». Diario de Barcelona núm. 226, 14-08-1817, pàg. 1218. «Mañana día 15, en el convento llamado de Jesús, en el camino de Gracia, a las 10 de la mañana, habrá solemne oficio, con música y sermón. En la plaza habrá baile como se acostumbra; y por la tarde del día siguiente habrá sortija por fin de fiesta.»
  7. ↑ Portavella, Jesús. Els carrers de Barcelona. Gràcia. Ajuntament de Barcelona, juliol 2013. ISBN 978-84-9850-480-4. 
  8. ↑ Monés, Jordi. Les Escoles Professionals Municipals 1890-1990. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1991. 

Bibliografia

  • Castellà, Elsa. Les masies de Gràcia. Vestigis d'una ruralia històrica. Barcelona: Taller d'història de Gràcia, 2006, p. 105-115 (La font de l'atzavara, 9). DL B-330-2006. </ref>
  • Soler i Bescós, Francisco Manuel «La integració del patrimoni arquitectònic rural de l'època moderna a la ciutat de Barcelona». Pedralbes: Revista d'historia moderna. Departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona, 2, 2008, pàg. 941-95.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Trilla
  • «Can Trilla». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Barcelodona. Can Trilla». Barcelonasfera.cat (blog), 07-08-2017.
  • Vegeu aquesta plantilla
Masies històriques de Gràcia
Can Xirot  · Can Toda  · Mas Muntaner  · Cal Xipreret  · Can Tusquets  · L'hostal de la Farigola  · Can Sert  · La Torre del Vidrier  · Can Móra  · Can Mallorca  · Ca la Marquesa  · Ca l'Alegre de Baix  · Can Calic  · Ca l'Alegre de Dalt  · Cal Sanpere  · Can Trilla  · La Fontana  · Can Pardal  · La Virreina  · Cal Comte  · Can Regàs  · Can Cargolet  · Can Focs  · Cal Xero  · Ca l'Arquer  · Cal Mariné