Catenúlides
Catenulida  | |
|---|---|
 Catenula lemnae | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Ordre | Catenulida Josef Meixner, 1924 |
| Famílies[1] | |
| |
Els catenúlides (Catenulida) són un ordre de platihelmints abans classificats dins l'antiga classe dels a turbel·laris, però ara ressituats en una posició basal dins els cladograma dels platihelmints.[2] Són de vida lliure i relativament petits, i habiten entorns d'aigua dolça i marins.
Característiques
La faringe i l'intestí són d'estructura simple, l'últim forma un sac ciliat. Tenen dos parells de cordons nerviosos i sovint un estatocist. Les gònades són imparells. Rarament el gonoporus masculí s'obre a la superfície dorsal de l'animal, per sobre la faringe, mentre al sistema reproductiu femení li manca qualsevol dels conductes habituals i estructures relacionades que es troben en altres turbel·laris.[3]
Els catenúlides formen cadenes asexuades de dos, tres o més individus que es troben en diferents estadis de diferenciació. Aquesta característica facilita el seu cultiu al laboratori per a fer-ne estudis sistemàtics.[4]
Filogènesi
Posició filogenètica basal dels catenúlides respecte altres grups de platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:[2]
| Platyhelminthes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
- ↑ *«Turbellarian Taxonomic Database». [Consulta: 11 març 2010].
- ↑ 2,0 2,1 Laumer, C. E., Hejnol, A. & Giribet, G. 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.
- ↑ Barnes, R. D.. Invertebrate Zoology. Philadelphia, PA: Holt-Saunders International, 1982, p. 229. ISBN 0-03-056747-5.
- ↑ Galtsoff P. S., Lutz F. E., Welch P. S. and Needham J. G. (1937) Culture methods for invertebrate animals. Dover Publications, New York.