Cava (Alt Urgell)

Plantilla:Infotaula geografia políticaCava
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 19′ 30″ N, 1° 36′ 20″ E / 42.32505°N,1.60554°E / 42.32505; 1.60554
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalAnsovell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població44 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1,04 hab./km²)
Llars17 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície42,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.335 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataGisela Sellés Ribatallada (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25722 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25071 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250714 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcava.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Cava és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell, amb capital a Ansovell. El terme comprèn, a més del poble de Cava, el d'Ansovell, el del Querforadat, el veïnat de Can Pubill, l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles i la casa forta, i el santuari de Boscal.

El municipi forma part del territori històric de l'Urgellet, actualment correspon a bona part de la comarca de l'Alt Urgell, menys la població del Querforadat que pertany al territori històric d'el Baridà (Alt Urgell i Baixa Cerdanya).

Geografia

És situat al límit de la comarca amb la Baixa Cerdanya. Limita al nord amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l'oest amb Alàs i Cerc, al sud amb La Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l'est amb el terme cerdà de Montellà i Martinet.

El terme s'estén als vessants de tramuntana de la serra del Cadí, i arriba fins a la mateixa carena: la Torre de Cadí (2.561 m), roca del Gonac, Roca Grossa i Roca Dreta, Voltoró o puig de la Canal Baridana (2.648 m) i el coll del Llitze. Aquests cims formen el límit meridional del municipi amb el termes de La Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén, i estan integrats al Parc Natural del Cadí-Moixeró, com bona part del territori municipal.

Altres accidents que podem destacar dins el terme són el turó de les Llongaderes (1.503 m), el de Boscal (1.507 m), el tossal de la Mata, el dels Jugadors i el del Puig (1.878 m).

Per a arribar als nuclis d'Ansovell i Cava cal prendre la carretera local que des de la N-260 va en direcció a Arsèguel. Passat aquest nucli hi ha una pista asfaltada que remunta el curs del riu d'Arsèguel o de Cadí, que poc abans de la confluència del torrent de Sant Climenç amb el riu de Cadí es bifurca i mena a la dreta cap al poble d'Ansovell i a l'esquerra al poble de Cava. Uns quilòmetres abans hi ha un brancal a l'esquerra que porta al santuari de Sant Cristòfol de Vinyoles.

També des de la carretera N-260 hi ha una pista que mena cap a Toloriu vorejant el tossal del Quer arriba al poble del Querforadat. Els tres nuclis i el santuari de Boscal queden connectats per un camí de gran recorregut (GR-3) que travessa la serra de Cadí, a mig vessant per la banda septentrional.

Núclis de població

Entitat de població Habitants (2019)
Ansovell 26
Cava 7
Querforadat, el 14
Font: Idescat

Història

Ja apareix al segle xi amb la forma Cava, probablement prové del llatí cava que significa (roca) buida, cova.

Segons la tradició, el poble antic de Cava era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor; fou cremat i llavors la població es traslladà a l'indret actual. Del castell només resten part dels paraments. Situat dins el comtat de Cerdanya i després al d'Urgell, la primera vegada que apareix documentat el castell és el 1277 en el testament de Galceran III de Pinós. Sembla que la senyoria d'aquest castell anava lligada a la del castell de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. A la primeria del segle xvii el lloc de Cava era de Josep Brera i el 1787, en el cens de Floridablanca, consta que era de jurisdicció reial.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JUNTS 5 5 1 1 1 1 1 1 0 1
PSC-PM-CP 0 1 2 1 0
ERC-AM 0 0
CUP 0 0 2
Ind 2
Total 5 5 1 1 1 1 1 1 3 3 3
Fonts: Generalitat de Catalunya[1]

Cronologia de l'alcaldia

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Antoni Pubill i Codina CiU 19/04/1979
1983 - 1987 Joan Pubill i Altimir CiU 23/05/1983
1987 - 1991 Joan Pubill i Altimir CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Joan Pubill i Altimir CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Joan Pubill i Altimir CiU 17/06/1995
1999 - 2003 Joan Pubill i Altimir CiU 03/07/1999
2003 - 2007 Joan Pubill i Altimir CiU 14/06/2003
2007 - 2011 Joan Gispert i Pallerola PSC-PM 16/06/2007
2011 - 2015 Joan Gispert i Pallerola PSC-PM 11/06/2011
2015 - 2019 Alba González Planas[2] IpC 06/13/2015
2019 - 2023 Gisela Sellés i Ribatallada[3] CUP 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 17 17 197 226 577 524 340 278 273

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
385 286 269 235 193 101 63 53 53 53

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
61 56 57 58 58 56 55
57
60
60

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
57
46
45
51 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Referències

  1. [enllaç sense format] https://municat.gencat.cat/ca/inici/
  2. «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
  3. [enllaç sense format] https://www.viurealspirineus.cat/articulo/alt-urgell/cava-tindra-primera-alcaldessa-cup-lalt-pirineu/20190530110403014502.html
  4. «Històric d'alcaldes». [Consulta: 5 abril 2011].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cava
  • Pàgina web de l'Ajuntament
  • Dades generals des de la Generalitat
  • Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
  • Dades generals de la Diputació de Lleida Arxivat 2004-05-07 a Wayback Machine.
  • Dades generals del consell comarcal
  • Vegeu aquesta plantilla
Els cinquanta municipis o comunes amb menys població dels Països Catalans
1. Caudiers de Conflent 6 · 2. Orellà 15 · 3. Ralleu 16 · 4. Castell de Cabres 17 Censà 17 Mentet 17 · 5. Vallmanya 18 · 6. Glorianes 23 · 7. Viacamp i Lliterà 25 · 8. Soanyes 27 · 9. Orbanyà 28 · 10. Sant Jaume de Frontanyà 29 · 11. Real 31 · 12. Palanques 33 · 13. Casafabre 34 Gisclareny 34 · 14. Sempere 38 Tarerac 38 · 15. Toès i Entrevalls 41 · 16. Jújols 43 · 17. la Font de la Reina 44 · 18. Conat 45 Teulís 45 · 19. Aiguatèbia i Talau 46 · 20. Fígols 49 Vallcebollera 49 · 21. Bausen 52 · 22. Famorca 53 · 23. Senan 54 Villores 54 · 24. Cava 55 Forès 55 · 25. Bula d'Amunt 56 Tiurana 56 · 26. Calmella 57 · 27. Canavelles 58 Vallestàvia 58 · 28. la Menera 60 Pavies 60 · 29. la Quar 61 · 30. Noedes 62 · 31. Naüja 63 · 32. Torralba 64 · 33. Tollos 65 · 34. Arres 67 Figueres 67 Granera 67 · 36. Prunet i Bellpuig 68 · 37. Espadella 72 Herbers 72 Savallà del Comtat 72 · Vilanova de la Reina 73 · 41. Castell de l'Areny 76 · 42. l'Albera 77 · 43. Capolat 81 Carrícola 81 Tellet 81 · 46. Escaró 84 el Tec 84 · 48. Sant Marçal 85 · 49. Meranges 87 · 50. Palau de Santa Eulàlia 88
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.
  • Vegeu aquesta plantilla
Els 30 municipis amb menys població de Catalunya
Segons les dades de l'INE de 2020.
Registres d'autoritat
Bases d'informació

Viccionari