Cinema Comèdia

Cinema Comèdia

Dades
Tipus	sala de cinema teatre
Història
Creació	1960
Data de dissolució o abolició	gener 2024
Lloc web	yelmocines.es…
Seu social
Dades
Tipus	Palau
Cronologia
1887	construcció, Arquitecte: Tiberi Sabater i Carné
1941	renovació, Arquitecte: Pere Domènech i Roura, Josep Rodríguez i Lloveras
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura eclèctica academicisme
Localització geogràfica
Localització	Pg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609
41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 04″ E / 41.3894°N,2.1678°E / 41.3894; 2.1678
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40397
Id. Barcelona	1508

El Cinema Comèdia fou una sala de cinema situat a l'antic Palau Marcet, al Passeig de Gràcia 13 i la Gran Via de les Corts Catalanes, 609 de Barcelona. Va tancar les portes el 14 de gener del 2024.^[1]

El 1935, l'empresari Josep Maria Padró, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona amb un grup d'accionistes, va projectar la construcció d'un teatre d'alt nivell que servís com a emblema de l'empresa. Es va triar com a ubicació el Palau Marcet, però la Guerra Civil espanyola va interrompre el projecte. El 1939 es van reprendre les obres,^[2] essent inaugurat el 2 d'abril del 1941.^[3]

El projecte va ser de Josep Rodríguez i Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir la façana original del palau. El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.^{[cal citació]} Va obrir el 2 d'abril de 1941, amb una gala coreogràfica, El carillón mágico, amb coreografia de Joan Magriñà, que va durar quatre dies i va comptar amb la participació del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuació, el dia 12, s'hi estrenà Aves y pájaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el pròleg.^[3][4]

Fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contemporànies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soñador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Diálogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, Té y simpatía, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J.G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padró, Thule o Teatro de Cámara.^{[cal citació]}

També s'hi van fer representacions d'òpera, sarsuela i concerts de música. Així, el 1956 va tenir lloc una temporada d'òpera de cambra amb l'estrena a Espanya d'Amahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de març de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona. El 1960 el teatre va tancar les seves portes i al mateix edifici es va obrir un cinema, l'actual Cinema Comèdia.^{[cal citació]}

El 1960 va convertir-se en cinema amb el nom de Cine Comedia. La primera sessió com a cinema es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pel·lícula mexicana Un grito en la noche. Va esdevenir un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat.^{[cal citació]}

El 5 de juliol de 1983 s'hi va adaptar per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala més gran, que avui té 839 butaques. Les altres en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.^[5]

• Permanyer, Lluís «Álbum de fotos». Magazine, 11 -12-1988.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema Comèdia

• «Cine Comèdia». Arxivat de l'original el 2014-08-16.