Cogomella terrosa
Chlorophyllum olivieri  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Chlorophyllum | ||||||||
| Espècie | Chlorophyllum olivieri Vellinga, 2002 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Lepiota olivieri | ||||||||
La cogomella terrosa[1] (Chlorophyllum olivieri), és una cogomella del grup de les cogomelles veres. Es caracteritza per l'envermelliment de la carn al tall i les grans esquames del barret de color bru oliva a bru grisenc, semblant al color del fons.
Taxonomia
Descrita el 1886 com a Lepiota olivieri per Jean Baptiste Barla[2], que ja la diferencia de la cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes). Else Vellinga[3][4]la combina al gènere Chlorophyllum.
Descripció
Barret de fins a 15 cm de diàmetre, de subglobós fins a convex o estès; recobriment superficial desfet en grans esquames brunes que esdevenen bru grisoses i de color homogeni amb l'edat; [5]disposades concèntricament, distants, de color uniforme, monocrom, similar al del fons fibril·lós.[6]
Làmines de blanques a cremoses, lliures, distants de la cama, denses
Cama que sovint està ancorada fermament en el substrat; de fins a 18 cm de longitud i 1.5 cm de diàmetre), llisa, nua, sense esquames, blanca o blanquinosa; s'enfosqueix al frec, amb peu bulbós, gros, de fins a 3 cm de diàmetre, però no abruptament bulbós; anell doble, engruixit, lliure, mòbil, fibril·lós, en forma de collaret, blanc, persistent Carn blanca, que en tallar-la pren un de color roig viu a roig safrà, més tard bru; olor i tast poc distintiu.
Hàbitat
De finals de primavera a finals de tardor; des de solitària a colònies de nombrosos exemplars; en boscos de coníferes i planifolis de l'estadi subalpí, en prats adobats, munts de compost, virosta o fulles en descomposició [6][5]
Distribució geogràfica
Comú en zones temperades i boreals[5]
Espècies semblants
Si la carn envermelleix de manera evident i la cama és llisa, la cogomella esparracada es pot confondre amb:
- La cogomella esparracada (Chlorophyllum rhacodes) té les esquames del barret en diferents tons de color bru, sobre un fons blanc a crema, que és clarament més pàl·lid que les esquames[7].
- La cogomella de làmines verdes (Chlorophyllum molybdites), de làmines madures tintades de verd per les espores.
- La cogomella de peu amb vora (Chlorophyllum brunneum), que té un anell simple, no doble i el bulb del peu emarginat.
- La cogomella esparracada d’anell senzill (Chlorophyllum venenatum), que també podem diferenciar per l'anell.
Si el barret del bolet té menys de 10 cm de diàmetre i/o la cama té menys de 10 cm de longitud es pot confondre amb una cogomina, un bon nombre de les quals són tòxiques.
Comestibilitat
No és comestible.
Referències
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ Barla, Jean-Baptiste «Liste des champignons nouvellement observés dans le département des Alpes-Maritimes (suite)». Bulletin de la Société mycologique de France, 1886, pàg. 112-119.
- ↑ Vellinga, EC «New combinations in Chlorophyllum». Mycotaxon, 83, 2002, pàg. 415–417.
- ↑ «New combinations in Chlorophyllum».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ 6,0 6,1 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Ge, Zai-Wei; Jacobs, Adriaana; Vellinga, Else C.; Sysouphanthong, Phongeun; Walt, Retha van der «A multi-gene phylogeny of Chlorophyllum (Agaricaceae, Basidiomycota): new species, new combination and infrageneric classification» (en anglès). MycoKeys, 32, 20-03-2018, pàg. 65–90. DOI: 10.3897/mycokeys.32.23831. ISSN: 1314-4049. PMC: PMC5904524. PMID: 29681738.