Col·legiata de Sant Pau (Lieja)

EpònimPau de Tars DadesTipusCatedral Construcció969 - segle xvDedicat aPau de Tars CaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura gòtica MaterialPedra blava, gres, tovaMesura37 () × 110 () m
Localització geogràficaEntitat territorial administrativaLieja (Bèlgica)

50° 38′ 25″ N, 5° 34′ 18″ E / 50.64028°N,5.57167°E / 50.64028; 5.57167

Format perchapelle Saint-Lambert ^(fr) Patrimoni excepcional de ValòniaData27 maig 2009Identificador62063-PEX-0008-03Patrimoni protegit de ValòniaData24 juliol 1936Identificador62063-CLT-0022-01 Conservació i restauració965 a 971 Fundació de la primera col·legiatasegle xiii-±Segle XV Construcció de la col·legiata gòtica1802 Elevació com a catedral1936 Monument enumeratweb Cathédrale de LiègeActivitatCategoriaCatedralDiòcesiBisbat de LiejaReligiócatolicisme FundadorÈracli Lloc webcathedraledeliege.be

La col·legiata de Sant Pau, des del 1802 catedral de Sant Pau i de Sant Lambert era una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja. Va ser promulgada catedral després del concordat del 1801 com a catedral de Lieja, després de l'enderroc a la revolució francesa de la catedral de Sant Lambert.

L'església va construir-se a l'«illa» una part de la ciutat de Lieja formada pels braços del Mosa a la confluència amb el Llègia. El príncep-bisbe Èracli va fonamentar la col·legiata entre el 965 i 971, al mig d'un terra d'unes 12 hectàrees, a la terra pantanosa.^[1] La creació de la col·legiata va contribuir a la urbanització d'aquesta zona poca hospitalària. Va elegir l'indret d'una proto-església dedicada a Germà d'Auxerre o Caprasi de Lerins, segons les fonts. Va instituir un capítol de vint canonges, al qual Notger va afegir-ne deu més. Notger va consagrar la col·legiata i dos altars, un dedicat a Germà d'Auxerre i l'altre a Calixt I el 7 de maig de 972.

El cor, el transsepte, la nau central i les naus laterals actual van construir-se al segle tretze en estil gòtic primitiu. L'absis pluriangular és en estil gòtic flamíger i els claristoris, les capelles laterals i el campanar són en estil gòtic tardà. El claustre data dels segles xv i xvi. Al moment de la seva elevació a catedral va subir una restauració incisiva.

El tresor va acollir moltes obres d'art del tresor de la catedral de Sant Lambert derrocada: un reliquiari de Llambert, obres de vori del segle xi, la sepultura de Francesc Carles de Velbrück… És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant-Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, Sant Dionís, Sant Martí i Sant Bartomeu.

• 
  El claustre
• 
  Joan Baptista per Jean Del Cour
• 
  Teodard de Maastricht (segle xix)
• 
  Llucifer per l'escultor Guillaume Geefs (segle xix)
• 
  La nau central
• 
  El sarcòfag de Francesc Carles de Velbrück escultat per Francesc Josep Dewandre
• 
  Reliquiari de Sant Lambert
• 
  La col·legiata el vers 1730, per Remacle Le Loup

Referències

Bibliografia

• Charles, Marie-Cécile. La cathédrale de Liège. Institut du Patrimoine wallon, 2006, p. 48 (Carnets du Patrimoine núm. 41). 
• Forgeur, Richard «La construction de la collégiale Saint-Paul à Liège aux temps romans et gothiques» (en francès). Bulletin de la Commission royale des Monuments et des Sites. Commission royale des Monuments et des Sites [Bruxelles], vol. XVIII, 1969, pàg. 156-204.
• George, Philippe. «Le trésor de la cathédrale, entre tradition et modernité: rénovation». A: Cahiers de l'urbanisme, 2009. ISBN 9782804700294.  Arxivat 2017-12-12 a Wayback Machine.
• Thimister, Olivier-Joseph. Essai historique sur l'église de Saint Paul, ci-devant collégiale, aujourd'hui cathédrale de Liége (eBook gratuït) (en francès). Lieja: Grandmont-Donders, 1867, p. 439. ^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Planta del santuari
• El tresor de Sant Pau Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. (anglès), (francès), (neerlandès), (castellà)