Comissió Thorn
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | Col·legi de Comissaris de la Unió Europea (1981–1985)  |
| Història | |
| Reemplaça | Comissió Jenkins |
| Creació | 6 gener 1981 |
| Data de dissolució o abolició | 5 gener 1985 |
| Reemplaçat per | Comissió Delors I |
| Comissió | |
| Seu |
|
| Presidència | Gaston Thorn |
| Format per | Gaston Thorn Poul Dalsager Finn Olav Gundelach Ivor Richard Karl-Heinz Narjes Michael O'Kennedy Giorgos Kontogeorgis Antonio Giolitti Frans Andriessen Christopher Tugendhat François-Xavier Ortoli Wilhelm Haferkamp Étienne Davignon Lorenzo Natali Richard Burke Claude Cheysson (1981–1981) Edgard Pisani (1981–1985) |
La Comissió Thorn és la Comissió Europea presidida pel polític luxemburguès Gaston Thorn, que inicià el seu mandat el 6 de gener de 1981 i el va finalitzar el 5 de gener de 1985. Thorn va ser elegit per a substituir a Roy Jenkins.[1][2]
Línies de treball
Gaston Thorn va arribar a la Comissió Europea amb una àmplia experiència sobre el funcionament de les Comunitats Europees, on inclús va participar com a eurodiputat des de 1959, posteriorment com a ministre d'Afers Exteriors de Luxemburg i posteriorment com a primer ministre a finals dels anys seixanta. Aquesta experiència, junt amb la seva rellevància al moviment liberal internacional, van ajudar a poder afrontar part dels reptes del seu mandat.[2][3]
La Comissió va haver d'afrontar la crisi econòmica que es va produir a principis dels anys vuitanta i un repunt de l'hostilitat entre els països de l'OTAN i la Comunitat Europea amb la Unió Soviètica, un període que es considera una segona guerra freda, pel rebuig de Ronald Reagan i Margaret Thatcher a la distensió i en favor de la Doctrina Reagan per reduir la influència internacional de l'URSS.[1][2][3]
També va ser important l'acceleració del procés d'ampliació de les Comunitats Europees cap al sud. La Comissió Thorn va haver d'assentar l'entrada de Grècia, que es va produir just abans de la seva possessió, i comandar el procés d'entrada d'Espanya i Portugal, que es va finalitzar una vegada finalitzat el mandat de la Comissió, l'1 de gener de 1986.[1][2][3]
Finalment, van ser els impulsors de l'Acta Única Europea, una reforma dels Tractats de París i Roma i que tenia com a objectiu la creació d'un mercat comú, la creació d'un sistema de cooperació política en camps com la investigació, la tecnologia o el medi ambient, i la millora de les estructures de decisió de la Comunitat Europea. Aquesta Acta Única es va signar finalment el febrer de 1986.[1][2][3][4]
Llista de Comissaris
La taula següent indica el nombre de comissaris segons la seva alineació política:[5]
| Afiliació | Esquerra (PSE) | Centre (ALDE) | Dreta (PPE-DE) | Independents |
| Inicial (1981) | Dos | Un | Cinc | Sis |
| Final (1985) | Quatre | Cap | Cinc | Cinc |
- Remodelacions
| Cartera | Comissari | Estat | Partit Polític |
|---|---|---|---|
| Delegat del President, Personal, administració i Eurostat | Richard Burke[6] |  Irlanda | Fine Gael PPE |
| Desenvolupament | Edgard Pisani[7] |  França | PS PSE |
| Agricultura i Pesca | Poul Dalsager[8] |  Dinamarca | PS PSE |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Comissió Europea - Descobriu els antics presidents - Gaston Thorn» (en anglès). Comissió Europea. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Arxius de la Comissió Gaston Thorn» (en anglès). Institut Universitari Europeu, 16-07-2021. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 205-210. ISBN 978-92-79-29023-7.
- ↑ «L'Acta Única Europea» (en castellà). Euro-LEX. [Consulta: 24 agost 2024].
- ↑ Bussière, Éric; Dujardin, Vincent; Dumoulin, Michel; Ludlow, Piers; Brouwer, Jan Willem; Tilly, Pierre; Palmero, Élisabeth. La Comissió Europea 1973-86: Història i records d'una institució (en anglès). Oficina de Publicacions de la Unió Europea, 2014, p. 529-531. ISBN 978-92-79-29023-7.
- ↑ Càrrec exercit després de la nominació de Michael O'Kennedy a les eleccions presidencials irlandeses l'any 1982
- ↑ Càrrec exercit després de la nominació de Claude Cheysson a les eleccions presidencials franceses l'any 1981
- ↑ Càrrec exercit després de la mort de Finn Olav Gundelach l'any 1981
Enllaços externs
- Fotografies de la Comissió Thorn