Conclave de 1555 (abril)

Conclave de 1555

41° 54′ 11″ N, 12° 27′ 16″ E / 41.903055555556°N,12.454444444444°E / 41.903055555556; 12.454444444444
Tipus	conclave
Interval de temps	5 - 9 abril 1555
← Conclave de 1549-50 conclave de maig de 1555 →
Localització	Capella Sixtina (Ciutat del Vaticà)
Estat	Ciutat del Vaticà
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Bartolomé de la Cueva y Toledo Ercole Gonzaga Reginald Pole Miguel da Silva Pietro Bertani Giovanni Michele Saraceni Alexandre Farnese Francesco Pisani Juan Álvarez de Toledo Niccolò Caetani Giulio della Rovere Girolamo Simoncelli Guido Ascanio Sforza di Santa Fiora Carles de Borbó Durante Duranti Giovanni Poggio Antoine Sanguin de Meudon Pedro Pacheco Ladrón de Guevara Girolamo Verallo Enric I de Portugal Georges d'Armagnac Girolamo Doria Pius IV Rodolfo Pio da Carpi Roberto de' Nobili Ranuccio Farnese Luigi Cornaro Lluís de Borbó-Vendôme Jaume Pou i Berard Otto Truchsess von Waldburg Innocenzo Ciocchi Del Monte Cristoforo Guidalotti Ciocchi del Monte Fabio Mignanelli Jean du Bellay Giovanni Andrea Mercurio Giovanni Battista Cicala Tiberio Crispo Girolamo Recanati Capodiferro Giacomo Savelli Odet de Coligny Jacques d'Annebault Claude de Longwy de Givry Carles de Lorena François de Tournon Marcel II Girolamo Dandini Francisco Mendoza de Bobadilla Giovanni Girolamo Morone Giovanni Ricci Robert de Lenoncourt Hipòlit II d'Este Cristoforo Madruzzo Pau IV Fulvio Giulio della Corgna Federico Cesi
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Marcel II

El Conclave papal d'abril de 1555 va ser un conclave convocat després de la mort del Papa Juli III. En ell, va ser elegit com el seu successor el Cardenal Marcello Cervinia, qui va prendre el nom de Marcel II, sent l'últim Papa de la història que va conservar el seu nom de pila.

El Col·legi de Cardenals estava dividit en tres partits que donaven suport a un cardenal:^[1][2]

• Partit Francès: reunia als partidaris del rei Enric II de França. El seu líder era Charles de Lorena-Guisa.
• Partit d'Habsburg: cardenals alineats amb l'emperador Carles V. El seu líder era el cardenal Juan Álvarez de Toledo.
• Partit italià: grup de cardenals italians encapçalats per Alejandro Farnesio, el cardenal nepot de Pau III, sense connexions directes amb les principals potències Europees: l'Imperi dels Habsburg i França.

Els cardenals presents a Roma van entrar al conclave el 5 d'abril. Inicialment, es van preparar i subscriure la capitulació del conclave, que va fixar que l'electe tenia l'obligació de mantenir la neutralitat en els conflictes europeus i se li va prohibir dur a terme guerres contra els prínceps cristians.^[3] Malgrat les divisions existents, els cardenals van arribar ràpidament a un consens. El 9 d'abril a les 11 hores, es va triar per aclamació el cardenal Marcelo Cervinia. Va ser proposat per la facció francesa, que va obtenir també el suport dels cardenals d'Habsburg.^[4]

El 10 d'abril al matí un examen formal es va dur a terme per confirmar l'elecció. Cervinia va rebre tots els vots, excepte el seu que havia donat a Gian Pietro Carafa (futur Papa Pau IV). Va mantenir el seu nom de baptisme, i només va afegir un nombre ordinal (Marcel II). Aquell mateix dia, va ser consagrat bisbe de Roma pel cardenal Gian Pietro Carafa, bisbe d'Ostia i Velletri i Degà del Col·legi de Cardenals, fou coronat pel cardenal Francesco Pisani, protodiaca de Sant Marc.^[5]

• O. Panvinio, J. Strada, Epitome pontificum Romanorum a s. Petro usque ad Paulum IIII, gestorum videlicet electionisque singulorum & conclavium compendiaria narratio. Cardinalium item nomina... Onuphrio Panvinio,... authore... Ex musaeo Jacobi Stradae,... (J. de Strada edidit), Impensis Jacobi Stradae Mantuani, 1557.
• Leti, Gregorio. Conclavi de' pontefici romani, quali si sono potuti trovare fin à questo giorno [éd. Grogorio Leti] (en italian). Volume I. no place given: no publisher given, 1667, p. 135–144. 
• Petruccelli della Gattina, Ferdinando. Histoire diplomatique des conclaves (en francès). Volume II. París: A. Lacroix, Verboeckhoven et cie, 1864. 
• Herre, Paul. Papsttum und Papstwahl im Zeitalter Philipps II. (en alemany). Leipzig: Teubner, 1907. 
• Vatican History Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.
• Valérie Pirie, The Triple Crown: An Account of the Papal Conclaves. Pope Marcellus II (Cervini)
• List of participants of papal conclave of April 1555 (by Salvador Miranda)
• S. Miranda: Cardinal Marcello Cervini (Pope Marcellus II)
• Bautz Biografisch-Bibliografiches Kirchenlexikon: Marcellus II
• Pope Marcellus II The Catholic Encyclopedia