Declaració unilateral d'independència

Placa en memòria a la declaració unilateral d'independència de Guinea Bissau, signada el 24 de setembre del 1973 a Madina do Boé.

Una declaració unilateral d'independència (DUI) és una variant de declaració d'independència establerta quan un govern d'una entitat constituent d'un estat sobirà es declara ella mateixa com a estat sobirà, sense un referèndum d'independència o sense un acord formal amb l'estat del qual declara la seva secessió. Es va reconèixer formalment per primera vegada quan Rhodèsia es va declarar unilateralment independent del Regne Unit el 1965 sense acord amb aquest altre estat[1] malgrat que ja s'havia produït anteriorment diverses vegades.

Exemples destacats

Any Estat declarat Estat originari Reconeixement internacional Notes
1776  Estats Units d'Amèrica Imperi Britànic Si
1777 Vermont Imperi Britànic Si
1816 Províncies Unides del Riu de la Plata  Espanya Si Desmembrament de l'estat entre la Confederació Argentina, l'Uruguai i Bolivia. Reconeixement de la independència argentina al 1859.
1821  Grècia  Imperi Otomà Si Victòria grega al 1832.
1830 Bèlgica Regne Unit dels Països Baixos Si La Conferència de Londres de 1930 ratifica i defensa la seva independència.
1898 Primera República filipina Espanya Espanya Si Tot i derrotar als espanyols, després del Tractat de París passen a estar ocupats pels nord-americans fins al 1946.
1903  Panamà  Colòmbia Si
1912 Albània  Imperi Otomà Si
1916 República Irlandesa  Regne Unit Si
1922  Egipte  Regne Unit Si
1931 Jiangxi  Xina Parcial El Partit Comunista Xinès la va dissoldre el 1937 en el marc del Segon Front Unit amb el Kuomintang, tot i mantenir el control de facto.
1945  Indonèsia  Països Baixos Si
1960  Katanga República Democràtica del Congo No L'Operació de les Nacions Unides al Congo posa fi al 1963.
1965  Rhodesia  Regne Unit Si Aconsegueixen la independència al 1980 com a Zimbàbue.
1967  Anguilla  Regne Unit No Les tropes britàniques prenen el control al 1969.
1967  Biafra  Nigeria No Rendició de les forces de Biafra al 1970.
1971 Bangladesh  Pakistan Si
1973 Guinea Bissau  Portugal Si Final del conflicte i independència efectiva el 1974.
1975 República de Cabinda  Angola No
1975  Timor Oriental  Portugal Si Tot i que el territori inicialment va ser envaït i annexionat per Indonèsia, van aconseguir la independència el 2002.
1983  República Turca de Xipre del Nord Xipre Parcial Independent de facto, amb l'únic reconeixement de Turquía.
1988  Palestina  Israel Parcial Tot i obtenir entorn del 75% del reconeixement d'estats membres de les Nacions Unides, el conflicte obert impedeix el lliure desenvolupament del nou estat.
1990  Namíbia  Sud-àfrica Si
1990  Transnístria  Moldàvia Parcial Independent de facto.
1990 Karakalpakistan  Uzbekistan No Incorporat a l'Uzbekistan al 1993. Actualment República Autònoma.
1991 Somalilàndia  Somalia Parcial Control parcial del territori
1991  Croàcia  Iugoslàvia Si Final del conflicte al 1995.
1991  Eslovènia  Iugoslàvia Si Signatura de l'Acord de Brioni el mateix any.
1991 República Txetxena d'Itxkèria  Rússia No Va controlar de facto parts del territori, però amb la Segona guerra de Txetxènia es va posar fi al conflicte.
1991  República d'Artsakh  Azerbaidjan Parcial Independent de facto fins a la invasió d'Azerbaidjan de 2023.
1991  Ossètia del Sud Geòrgia Parcial Independent de facto, reconeguda per 5 estats.
1992  Bòsnia i Hercegovina  Iugoslàvia Si Es realitzen els Acords de Dayton el 1995.
1999  Abkhazia Geòrgia Parcial Independent de facto, reconeguda per 5 estats.
2008  Kosovo  Sèrbia Parcial Només la meitat (53.9%) dels estats membres de les Nacions Unides han reconegut la independència de Kosovo.[2]
2014 República de Crimea  Ucraïna En disputa Rússia es va annexionar Crimea al 2014. Territori en disputa en el marc de la Invasió d'Ucraïna.
2014  República Popular de Donetsk

 República Popular de Luhansk

 Ucraïna En disputa Després de la Guerra al Donbàs i la Invasió d'Ucraïna, els territoris van ser annexionats per Rússia al 2022. El conflicte encara és obert.
2017  Catalunya  Espanya No Declaració suspesa, executant-se l'article 155 de la Constitució espanyola.[3]

Aspectes legals

El Tribunal Internacional de Justícia va declarar el 2010, en relació amb la Independència de Kosovo, que les declaracions unilaterals d'independència no són il·legals sota la legislació internacional.[4]

Referències

  1. Douglas George Anglin. Zambian Crisis Behaviour: Confronting Rhodesia's Unilateral Declaration of Independence, 1965-1966. McGill-Queens, 1994.
  2. «Lista e Njohjeve» (en anglès americà). [Consulta: 19 juliol 2024].
  3. «Puigdemont suspende la independencia para contribuir al diálogo», 10-10-2017. [Consulta: 19 juliol 2024].
  4. «Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence in Respect of Kosovo». Icj-cij.org. Arxivat de l'original el 2019-02-23. [Consulta: 22 febrer 2019].

Vegeu també