Ducat de Montellano
 | |
| Tipus | ducat jurisdiccional i títol nobiliari  |
|---|---|
| Data | 4 febrer 1705 – |
| Epònim | Montellano |
| Estat | Espanya |
El ducat de Montellano és un títol nobiliari espanyol.
Història
El títol va se creat en origen com a comtat per Carles II, en reial cèdula de 23 d'octubre de 1681, per a José de Solís y Valderrábano, senyor de l'estat de Solís i de les viles de Retortillo, Villar del Profeta, La Granja, Naharros, La Puebla, Santa Catalina de Berja-Muñoz i Peralejos. Felip V va elevar-lo a ducat amb Grandesa d'Espanya de primera classe, en reial decret de 19 de desembre de 1704 i amb reial cèdula expedida el 4 de febrer de 1705.[1][2] Per entroncaments matrimonials amb noblesa local, la casa de Montellano va heretar les senyories d'Assuévar, Massalavés, Serra i Soneixa al País Valencià.[3] També va unir-se aquesta casa amb la dels ducs de l'Arco per matrimoni. Els títols i estats van passar a la casa del duc de Fernán-Núñez pel seu matrimoni amb la sisena duquessa de Montellano, María Vicenta de Solís, única filla i hereva de Alonso Alejo de Solís.[1][2]
Titulars
Aquesta és la relació de titulars del ducat:
| Núm. | Nom | Període | Nota/Relació | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| 1 | José de Solís y Valderrábano | 1704-1714 | Primer comte de Montellano el 1681. | [4][5] |
| 2 | Alonso de Solís y Osorio | 1714-1718 | Fill de l'anterior. | |
| 3 | José de Solís y Gante | 1718-1763 | Fill de l'anterior. | |
| 4 | Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona | 1763-1780 | Fill de l'anterior. | |
| 5 | Alonso Alejo de Solís y Wignacourt | 1780-1806 | Fill de l'anterior. | |
| 6 | María de la Soledad Vicenta de Solís y Lasso de la Vega | 1806-1848 | Filla de l'anterior. | |
| 7 | Pilar Osorio y Gutiérrez de los Ríos | 1848-1922 | Neta de l'anterior. | |
| 8 | Felipe Falcó y Osorio | 1922-1931 | Fill de l'anterior. | |
| 9 | Manuel Falcó y Escandón | 1931-1979 | Fill de l'anterior. | |
| 10 | Carla Pía Falcó y Medina | 1979-Avui | Neta de l'anterior. |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fernández de Béthencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1885, p. 81-83.
- ↑ 2,0 2,1 Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Pedro Montero, 1859, p. 176, 179.
- ↑ Gil Olcina, Antonio. Singularidades del régimen señorial valenciano: expansión, declive y extinción de la señoría directa (en castellà). Alacant: Universitat d'Alacant, 2012, p. 200.
- ↑ «Guía de títulos» (en castellà). Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España y Títulos del Reino. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Cadenas y Vicente, Vicente de. Caballeros de la Orden de Calatrava que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XVIII: Años 1716 a 1750, números 224 a 409 (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía, 1986, p. 330-331.