Egon Wellesz

Egon Wellesz

Biografia
Naixement	(de) Egon Joseph Wellesz 21 octubre 1885 Viena (Àustria)
Mort	9 novembre 1974 (89 anys) Oxford (Anglaterra)
Sepultura	cementiri central de Viena, Gruppe 32 C, Nummer 38
Formació	Universitat de Viena
Activitat
Camp de treball	Música romana d'Orient
Ocupació	compositor, professor d'universitat, musicòleg, bizantinista
Ocupador	Universitat de Viena
Membre de	Segona Escola de Viena Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts
Gènere	Òpera, simfonia i música clàssica
Professors	Arnold Schönberg i Guido Adler
Alumnes	Dorothy Gow
Família
Cònjuge	Emmy Wellesz (1908–)
Premis (1971)  Condecoració Austríaca de les Ciències i les Arts (1953)  Premi Ciutat de Viena per a la música  Orde de Sant Gregori el Gran  Medalla d'Or d'Honor pels Serveis a la República d'Àustria  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic

Egon Wellesz (Viena, 21 d'octubre de 1885 - Oxford, 9 de novembre de 1974) fou un musicògraf i compositor austríac.

Després d'acabar els estudis literaris en la Universitat de Viena, cursà els de música sota la direcció de Frühling i Schönberg. Des de la seva tesi doctoral, presentada el 1908 i en la qual s'estudiava les obres de J. Bonne, compositor i mestre de capella del teatre de l'Òpera de Viena el segle xviii, Wellesz destacà com a erudit i crític profund, especialment versat en música antiga, vers la qual publicà innombrables treballs en les revistes professionals alemanyes, angleses i nord-americanes. La majoria d'aquests apareixen col·leccionats en llibre, especialment els referents a música de l'Església Ortodoxa.

De 1911 a 1915 fou professor d'història de la música en el Neuen Konservatorium, de Viena, i el 1913 ocupà la càtedra de musicologia de la universitat d'aquella capital. Durant els primers anys de 1930 fou professor de composició en el Quenn's College d'Oxford, on entra d'altres alumnes va tenir a Robert Donington.^[1] Després també fou professor al «Downing College» de Cambridge, on també tingué alumnes com Wilfrid Mellers i d'altres.^[2]

Les composicions musicals d'aquest autor, del gènere impressionista i expressionista, i que cultivaven les modernes escoles vienesa, francesa i anglesa, seguien les orientacions assenyalades per Schönberg en el seu últim estil, mostrant en el seu autor una robusta personalitat, així com una sòlida i extremada formació. Les seves obres principals publicades foren: Arnold Schönberg, (1921). Der Beggin des musikalischen Barock und die Anfänge der Oper in Wien, 1922). Byzantinischen Musik, (1926). Ausgaben und Probleme der orientalischen Kirchenmusik, (1927). A part de diverses obres per a piano i lieder va compondre: Vorfrühling, poema per a orquestra. Una suite, Gebete der Mädchen zur Maria, per a cor i orquestra. Un quartet de corda. Diana; Persisches Ballet i Achylles auf Skyros, Die Prinzessin Cirnara, estrenada a Hannover i Frankfurt el 1921.

• Das Wunder der Diana, op. 18 (1914–1917), ballet de Béla Balázs
• Die Prinzessin Girnara, op. 27 (1919–1920), llibret de Jakob Wassermann
• Persisches Ballett, op. 30 (1920), ballet d'Ellen Tels
• Achilles auf Skyros, op. 33 (1921), ballet d'Hugo von Hofmannsthal
• Alkestis, op. 35 (1924), llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre Eurípides
• Die Nächtlichen: Tanzsinfonien, op. 37 (1924), Ballet escènic de Max Terpis
• Die Opferung des Gefangenen, op. 40 (1924–1925), drama escènic d'Eduard Stucken
• Scherz, List und Rache, op. 41 (1927), llibret de Johann Wolfgang von Goethe
• Die Bakchantinnen, op. 44 (1931), llibret del compositor basat en Eurípides, òpera en 2 actes
• Incognita, op. 69 (1950), llibret de Elizabeth MacKenzie i William Congreve

• Conjuntament amb Henry Julius Wetenhall Tillyard i Carsten Høeg de «Monumenta Musicae Byzantinae».^[3]

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 62 ISBN 84-239-4570-7

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egon Wellesz

• http://www.amazon.de/Klavierkonzert-Violinkonzert-Babinsky/dp/B0037BPZW2/ref=sr_1_5?s=music&ie=UTF8&qid=1286021011&sr=1-5 Klavierkonzert/Violinkonzert