Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Luxemburg)

Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (Luxemburg) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataLuxemburg Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data10 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions al Parlament Europeu de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir6 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat212.740 Modifica el valor a Wikidata
189.141
   88.91٪
Nombre de vots vàlids974.991    Nombre de vots en blanc 10.875   Nombre de vots nuls 7.507
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
CSV  — Marc Fischbach
352.296   36.13٪
Diputat 3
<1
2>
DP  — Colette Flesch
274.307   28.13٪
Diputat 2
LSAP  — Victor Abens
211.106   21.65٪
Diputat 1

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 a Luxemburg van ser les eleccions celebrades el 10 de juny per a escollir als 81 eurodiputats luxemburguesos per a la I legislatura del Parlament Europeu.[1] Les eleccions es van quedar a prop del 89% de la participació i van tenir lloc el mateix dia que les legislatives luxemburgueses, en les que s'escollien els membres de la Cambra de Diputats de Luxemburg.[2]

Sistema electoral

Els sis eurodiputats luxemburguesos van ser elegits per sufragi universal directe en una única circumscripció electoral a tot el país. L'elecció es va fer per votació proporcional per decidir entre les llistes de sis candidats presentades pels partits. Els electors van poder votar pels sis candidats d'una llista, o combinar vots per seleccionar sis candidats de diferents llistes. A continuació, a cada partit se li va assignar un nombre d'escons proporcional al nombre total de vots emesos per als seus candidats, i els escons es van assignar als candidats dels partits que van rebre més vots.[2]

Resultats

El Partit Popular Social Cristià va guanyar les eleccions amb el 36,13% dels vots emesos i 3 eurodiputats enfront dels 274.307 vots emesos i 2 escons pel Partit Democràtic i els 211.106 vots i 1 diputat pel Partit Socialista dels Treballadors. La resta de partits van quedar sense representació.[2]

Candidatura Facció Europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Partit Popular Social Cristià (CSV) PPE 352.296 36,13% 3
Partit Democràtic (DP) LDE 274.307 28,13% 2
Partit Socialista dels Treballadors (LSAP) UPSCE 211.106 21,65% 1
Partit Socialdemòcrata 68.289 7,00%
Partit Comunista de Luxemburg 48.813 5,01%
Llista Alternativa 9.485 0,97%
Partit Liberal 5.610 0,58%
Partit Socialista Revolucionari 5.085 0,52%
Total de vots emessos 974.991 90,28% 6
Vots a candidatures 170.759
Vots en blanc 10.875 5,75% Élections au Luxembourg
Vots nuls o no vàlids 7.507 3,97%
Vots emesos 189.141 88,91%
Cens total 212.740

Referències

  1. «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Els resultats de les eleccions a l'Assemblea de les Comunitats Europees del 10 de juny de 1979» (en francès). DataPublic.lu, 10-07-1979. [Consulta: 21 agost 2024].
  • Vegeu aquesta plantilla
1979
  • Alemanya Occidental
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • França
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Luxemburg
  • Països Baixos
  • Regne Unit
1984
  • Alemanya Occidental
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • França
  • Grècia
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Luxemburg
  • Països Baixos
  • Regne Unit
1989
  • Alemanya Occidental
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • Espanya
  • França
  • Grècia
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Luxemburg
  • Països Baixos
  • Portugal
  • Regne Unit
1994
  • Alemanya
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • Espanya
  • França
  • Grècia
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Luxemburg
  • Països Baixos
  • Portugal
  • Regne Unit
1999
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • Espanya
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Luxemburg
  • Països Baixos
  • Portugal
  • Regne Unit
  • Suècia
2004
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Dinamarca
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Espanya
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Letònia
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Països Baixos
  • Polònia
  • Portugal
  • Regne Unit
  • Suècia
  • Txèquia
  • Xipre
2009
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Bulgària
  • Dinamarca
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Espanya
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Letònia
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Països Baixos
  • Polònia
  • Portugal
  • Regne Unit
  • Romania
  • Suècia
  • Txèquia
  • Xipre
2014
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Bulgària
  • Croàcia
  • Dinamarca
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Espanya
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Letònia
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Països Baixos
  • Polònia
  • Portugal
  • Regne Unit
  • Romania
  • Suècia
  • Txèquia
  • Xipre
2019
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Bulgària
  • Croàcia
  • Dinamarca
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Espanya
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Letònia
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Països Baixos
  • Polònia
  • Portugal
  • Regne Unit
  • Romania
  • Suècia
  • Txèquia
  • Xipre
2024
  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Bulgària
  • Croàcia
  • Dinamarca
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • Espanya
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França
  • Grècia
  • Hongria
  • Irlanda
  • Itàlia
  • Letònia
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Països Baixos
  • Polònia
  • Portugal
  • Romania
  • Suècia
  • Txèquia
  • Xipre
Fora d'any
  • Grècia (1981)
  • Espanya (1987)
  • Portugal (1987)
  • Suècia (1995)
  • Àustria (1996)
  • Finlàndia (1996)
  • Bulgària (2007)
  • Romania (2007)
  • Croàcia (2013)