Emil Grosswald

Emil Grosswald

Biografia
Naixement	15 desembre 1912 Bucarest (Romania)
Mort	11 abril 1989 (76 anys) Narberth (Pennsilvània)
Sepultura	Cementiri Mount Sharon 39° 55′ 44″ N, 75° 19′ 04″ O / 39.928812°N,75.317757°O / 39.928812; -75.317757
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Pennsilvània (1948–1950) Universitat de Montpeller (–1940) École supérieure d'électricité (–1934) Universitat de Bucarest (–1933)
Tesi acadèmica	On the Structure of Some Subgroups of the Modular Groups  (1950 )
Director de tesi	Hans Rademacher
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica i teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Technion - Institut Tecnològic d'Israel (1980–1981) Universitat de Temple (1968–1980) Universitat de Pennsilvània (1952–1968) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1951–1952) Universitat de Saskatchewan (1950–1951)
Membre de	Mathematical Association of America
Obra
Estudiant doctoral	David Bressoud, Jean-Marie De Koninck, Frank Schmidt, Peter Hagis, Jr., Leon Steinberg, Donald Goldsmith, Ronald Alter, Graham Lord, Ayoub B. Ayoub i Marijke van Rossum
Localització dels arxius	Briscoe Center for American History 00224

Emil Grosswald (Bucarest, 15 de desembre de 1912 - Narberth, 11 d'abril de 1989) va ser un matemàtic estatunidenc, d'origen romanès.

Grosswald va néixer en una família jueva a Bucarest. El 1933 es va graduar a la universitat de Bucarest, però el creixent antisemitisme en el seu país i les polítiques nazis a Alemanya, va fer que marxés a França, on va estudiar a París i Montpeller. El 1940, en ser ocupada França pels alemanys, va fugir cap Espanya i, després, a Cuba,^[1] ona va publicar alguns articles sota el pseudònim d'E.G. Garnea.^[2] Va viure a La Habana fins al 1946 i, després de dos anys a Puerto Rico, va arribar als Estats Units el 1948. Va fer els estudis de doctorat a la universitat de Pennsilvània, en la qual es va doctorar el 1950 amb una tesi dirigida per Hans Rademacher.^[3]

Després de dos anys de professor a la universitat de Saskatchewan, el 1952 va retornar a la universitat de Pennsilvània, en la qual va ser professor fins al 1968, quan es va canviar a la universitat de Temple (també a Filadèlfia) fins que es va jubilar el 1980.^[4] Romanès, educat a França i Alemanya, resident Cuba i als Estats Units, Grosswald era un poliglota que encoratjava els seus deixebles a llegir els llibres de matemàtiques en el seu idioma original.^[5]

El seu treball de recerca va ser en els camps de la teoria de nombres i de l'anàlisi complexa. Va publicar quatre influents monografies: Topics from the theory of numbers (1966), Dedekind sums (conjuntament amb el seu mestre Rademacher, 1972), Bessel polynomials (1978),^[6] i Representations of integers as sums of squares (1985); a més d'una vuitantena d'articles científics.^[7] També va ser l'editor de les Obres Esollides de Rademacher (1974).^[8]

• Boas, R.P. «Review: Emil Grosswald, Bessel polynomials» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Association, Vol. 1, Num. 5, 1979, pàg. 799-800. ISSN: 0002-9904.
• De Koninck, Jean Marie; Doyon, Nicolas. The Life of Primes in 37 Episodes (en anglès). American Mathematical Society, 2021. ISBN 978-1-4704-6489-9. 
• Editors «Emil Grosswald (1912-1989) In memoriam» (en castellà). Revista Colombiana de Matemáticas, Vol. 24, Num. 1-2, 1990, pàg. 1-2. ISSN: 0034-7426.
• Knopp, Marvin; Sheingorn, Mark. A Tribute to Emil Grosswald: Number Theory and Related Analysis (en anglès). American Mathematical Society, 1993. ISBN 0-8218-5155-1. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Grosswald

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Grosswald» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Muñoz García, Amelia. «La teoría de números y el análisis clásico al estilo Emil Grosswald». Radio Sefarad. [Consulta: 18 maig 2022]. (castellà)