Enric Batlló i Batlló

Plantilla:Infotaula personaEnric Batlló i Batlló

(1915) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 desembre 1848 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1925 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeresa Garcia Boqueras (–1925), mort de la persona
Estrella Milans del Bosch i Valls (–1880), separació matrimonial Modifica el valor a Wikidata
FillsEstrella Batlló i Milans del Bosch
 () Estrella Milans del Bosch i Valls Modifica el valor a Wikidata

Enric Batlló i Batlló (Barcelona, 16 de desembre de 1848 - Barcelona, 26 de desembre de 1925) va ser un industrial català.

Biografia

Va ser un del set fills de l'industrial Feliu Batlló i Barrera (Olot, 1819 - Barcelona, 1898) i la seva neboda Margarida Batlló i Dachs (†1883).[1]

Secundà el moviment excursionista, els Jocs Florals i el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). S'adherí al Primer Congrés Catalanista (1880), formà part de la comissió que organitzà el Centre Català (1882) i donà suport al Memorial de Greuges (1885). Membre de la Lliga de Catalunya (1887), una vegada constituïda la Unió Catalanista (1891), fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Balaguer (1894), Olot (1895), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).[2]

Col·leccionista d'art,[3] la talla romànica coneguda com a Majestat Batlló, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, va ser una donació seva feta el 1914 a la Diputació de Barcelona.[4][1]

Panteó Batlló i Batlló, al Cementiri de Montjuïc

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 «Enric Batlló i Batlló». Repertori de col·leccionistes i col·leccions d'art i arqueologia de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Ollé i Romeu, Josep M. Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Barcelona: Rafael Dalmau, abril 1995, p. 60-61. ISBN 84-232-0484-7. 
  3. Bassegoda, Bonaventura. «Introducció». A: Bonaventura Bassegoda. Col·leccionistes, col·leccions i museus. Barcelona: UdL, UAB, UdG i MNAC, 2007, p. 9 (Memoria Artium). ISBN 978-84-8043-174-3. 
  4. Fitxa de l'obra 015937-000 al web del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Bibliografia

  • Nadal, M. «Can Batlló, de recinte fabril a escola industrial». L'Avenç, 99, 1986.