Ephedra distachya
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | baia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 201680 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Família | Ephedraceae |
| Gènere | Ephedra |
| Espècie | Ephedra distachya L., 1753 |
Ephedra distachya és una espècie de gimnosperma de la divisió Gnetophyta, família Ephedraceae, present als Països Catalans.[1]
Noms comuns
Ephedra distachya rep diversos noms comuns en català: trompera, arbre de la sorra, efedra, genitina, ginesta, ginesta borda, raïm de mar, èfedra, ginestra.[2]
Descripció
És un arbust de fins a 30 cm d'alçada amb fulles petites i escamoses. El "fruit" és un aqueni amb bràctees carnoses i una sola llavor. Tècnicament no hi ha fruits pel fet que no hi ha carpels que formin ovaris (gimnospermes). Són generalment dioiques i produeixen cons d'una mida relativa.
Distribució i hàbitat
Es distribueix per zones seques, principalment a les subtropicals i creix a terrenys sorrencs.
Propietats
- Estimulant del sistema simpàtic, amb efecte semblant al produït per l'adrenalina.
- Potent dilatador bronquial recomanat per a l'asma i la tos.
- Com qualsevol efedra, conté alcaloides: l'efedrina, seudoefedrina, fenilpropanolamina, i epinefrina.
Història
L'acció d'aquesta planta contra l'asma era coneguda pels xinesos des de fa uns 5.000 anys, amb el nom de Ma Huang.
S'utilitza per a alleujar dolors musculars i reumàtics i com un estimulant, és cardiotònic a la medicina ayurveda. A vegades s'identifica amb la llegendària droga soma (droga al·lucinògena), que es descriu a l'Avesta (l'antic text sagrat zoroàstric) i el Rig-veda (el text més antic de l'Índia, de mitjans del II mil·lenni a.C.).
L'efedrina va ser estudiada el 1924 i l'empresa química Merck & Co la va sintetitzar el 1926.
Taxonomia
Ephedra distachya va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 1040. 1753.[3]
- Ephedra: nom genèric que prové del grec: éphedra = "asseguda a sobre" // segons Dioscòrides, sinònim de hippuris = equiset // a Plini el Vell, una planta enfiladissa afila.[4]
- distachya: epítet específic llatí que significa, dística, "amb dues espigues".[5]
Sinonímia
- Chaetocladus distachys (L.) J. Nelson
- Ephedra dystachia[6]
Galeria
-
Il·lustració -
Planta masculina en flor -
Cons de pol·len -
Cons femenins -
Cons madurs amb llavors -
Planta femenina amb cons madurs -
Rizoma i escorça
Referències
- ↑ «Ephedra distachya subsp. distachya | Flora Catalana» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ «Ephedra distachya». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 març 2014].
- ↑ «Ephedra» a Flora Vascular.
- ↑ «distachya» a Epítetos Botánicos.
- ↑ «Ephedra distachya» a EOL. Data consulta: 18 de juny de 2014.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Gymnosperm Database: Ephedra distachyaArxivat 2011-08-06 a Wayback Machine.