Eròfils

Eròfils

Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Iorgos Khortatzis
Llengua	grec cretenc
Publicació	Grècia, 1637
Dades i xifres
Gènere	tragèdia

Eròfils és el títol d'una obra de teatre cretenca del segle xvii.^[1] Escrita en versos polítics (de quinze síl·labes) alternats amb versos hendecasíl·labs en els fragments del cor, segueix el model de les obres italianes.

Filogonos assassina el seu germà per arravatar-li el tron i la vídua. Té una filla, Erofili (que dona nom al seu llinatge), la qual s'enamora secretament d'un general orfe. El pare, en assabentar-se, mana que el matin, ja que havia promès la seva filla a un rei d'un país veí. Després envia el seu cap i el seu cor a Erofili, qui se suïcida. El cor de donzelles vol la revenja i Filogonos mor al final de la tragèdia.

L'obra consta de cinc actes i inclou, com era costum a l'època, interludis per alleugerir la tensió dramàtica. Respecta la regla de les tres unitats clàssica. Apareix l'espectre del germà mort per guiar el cor i fer justícia, de manera similar al fantasma del pare de Hamlet. El fet que siguin les dones del cor les qui finalitzen l'acció és una innovació que no estava present a Orbecche, l'obra que inspira la trama. El tema central de la tragèdia és la cobdícia i les conseqüències que comporta, ja que Filogonos anhela el poder reial i les seves riqueses i acaba mort després de destruir tota la seva família. Eròfils va gaudir de gran èxit a Creta i per això, a banda de les representacions íntegres, se'n van adaptar fragments per a la recitació oral popular.