Escriptura mixta

L'escriptura mixta és un tipus d'escriptura que combina dos (o més) dels tipus fonamentals.

L'escriptura mixta més coneguda és la d'abans del segle IX,[1] visigòtica-carolina, que combina signes que representen sons i signes que representen síl·labes.[2]

Un altre exemple és l'escriptura semicursiva, ja que està entre la posada i la cursiva.[3]

Referències

  1. ↑ Puignau, Delfín Donadíu y. Diccionario de la lengua castellana: con la correspondencia catalana; el más completo de los publicados hasta hoy, redactado en vista de los de Labernia, Salvá, Domínguez, Caballero, Roque Barcia, Fernández Cuesta, el Enciclopédico de Gaspar y Roig, el de Rosa y Bouret, etc., etc (en castellà). Espasa y compañía, 1890, p. 883. 
  2. ↑ Perarnau, Josep. Jornades Internacionals d'Estudi sobre el Bisbe Feliu d'Urgell: la Seu d'Urgell, 28-30 de setembre de 1999 : crònica i estudis. Facultat de Teología de Catalunya ; Societat Cultural Urgel·litania, 2000, p. 189. ISBN 978-84-86065-65-2. 
  3. ↑ Juan, María Josefa Arnall. El llibre manuscrit. Edicions Universitat Barcelona, 2002, p. 107. ISBN 978-84-8338-316-2.