Estrelleta del temps
Astraeus hygrometricus  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Diplocystaceae | ||||||||
| Gènere | Astraeus | ||||||||
| Espècie | Astraeus hygrometricus Morgan, 1889 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Geastrum hygrometricum | ||||||||
L'estrelleta del temps (Astraeus hygrometricus),[1] també anomenada estrelleta de la pluja, és un fong basidiomicet que pertany al grup de les estrelletes,[2] els pets de llop[3] que s'obren en forma d'estrella.
Descripció
El bolet compta amb dues parts diferenciades. Una de forma globular que s'esquinça per alliberar espores i una altra carnosa que s'obre en lacínies, formant un estel, quan l'ambient és humit i favorable a la dispersió de les espores. Al més mínim contacte amb l'endoperidi (coberta que envolta la massa esporal), les espores pulverulentes surten a través d'un orifici irregular apical.[4] L'exoperidi és higroscòpic i torna a tancar-se en temps sec.[4]
El gènere Astraeus està format per una sola espècie.[4]
Distribució i hàbitat
Viu sobretot en sòls arenosos i llocs secs, boscos aclarits. És més freqüent a l'Europa meridional. Es pot trobar tot l'any.[4]
Galeria d'imatges
Referències
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Indexfungorum
- ↑ Codina i Vinyes, Joaquim «Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca». Colegio de Médicos de la Provincia de Gerona. Imp. y Lib. de Dolores Torres. Constitución, 9 [Girona], 1908, pàg. 1-98.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gerhardt, Ewald; Xavier Llimona, Jordi Vila. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000. ISBN 84-282-1121-3.
