Extinció del Quaternari |
|
|
| Paisatge ibèric amb la fauna original del nord d'Espanya abans de l'extinció del Quaternari (d'esquerra a dreta): tarpan, mamut llanut, lleó de les cavernes i rinoceront llanut |
|
|
Tipus | extinció massiva |
---|
Part de | Quaternari |
---|
Data | dècada del 9750 aC |
---|
|
L'extinció del Quaternari[1] o extinció quaternària és una extinció massiva de megafauna iniciada durant el Quaternari i que encara continua. Ha comportat la desaparició d'un gran nombre d'espècies de la megafauna del Plistocè, sobretot fora d'Àfrica,[1] i té a veure amb l'arribada dels éssers humans i el canvi climàtic, tot i que costa destriar la contribució exacta de cada factor. Entre les víctimes d'aquesta extinció, hi ha megafauna carismàtica com els fèlids de dents de sabre i els mamuts[1] i un terç de les espècies de primats de Madagascar. A més a més, la desaparició d'aquests organismes ha tingut un impacte significatiu tant en els ecosistemes que ocupaven com en les plantes supervivents.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Alcoverro, T. «Els paisatges marins abans de l'arribada de l'home: el rol dels megaherbívors», 29 maig 2017. [Consulta: 26 gener 2024].
Bibliografia
- Galiana, A. Nosaltres els humans: l'ecologia d'uns animals mitjanament intel·ligents. Publicacions de la Universitat de València, 1999. ISBN 84-7660-449-1.
- Hartwig, W. C. The Primate Fossil Record (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-66315-6.
- Vaughan, T. A.; Ryan, J. M.; Czaplewski, N. J. Mammalogy (en anglès). 6a edició. Jones & Bartlett Learning, 2015. ISBN 9781284032185.