Gens Duília

La gens Duília (en llatí: gens Duilia) va ser una gens romana d'origen plebeu. El primer membre destacat va ser Marc Duili I, amb el càrrec de tribú de la plebs l'any 471 aC. Al segle iii aC, Gai Duili va ser cònsol i dictador.

Origen

L'origen plebeu queda confirmat per Marc Duili, ja que a les eleccions al càrrec de tribú de la plebs només es podien presentar membres de famílies plebees. També Dionís d'Halicarnàs va fer notar l'origen plebeu de la gens escrivint sobre el decemvir Caeso Duilius. Titus Livi confirma aquesta afirmació sobre el decemvir i, a més, va escriure que Gaius Duilius, el tribú militar era plebeu.[1][2]

Praenomina usats per la gens Duília

Els praenomen més emprats per la gens Duília són: Marcus («relacionat amb el déu Mart»), Caeso (potser amb el significat de «tallar»[3] o «ulls d'olor blau grisós»[4]) i Gaius («alegre»).[5]

Branques de la gens Duília

Només es coneix un cognomen que portessin en aquesta gens: Longus.[6]

Membres destacats

Els següents noms estan escrits en el seu idioma original, el llatí. Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

  • Marcus Duilius, tribú de la plebs el 471 aC.[7][8][9][10]
  • Caeso Duilius Longus que va ser decemvir.[11][12]
  • Caeso Duilius K. f. Longus, pare del tribú del 399 aC.
  • Gaius Duilius K. f. K. n. Longus, tribú amb potestat consular l'any 399 aC, juntament amb cinc col·legues més.[13][14][15]
  • Marcus Duilius tribú de la plebs l'any 357 aC.[16]
  • Gaius Duilius, germà de l'anterior. Va ser quinquevir mensarius l'any 352 aC.[17]
  • Caeso Duilius va ser cònsol el 336 aC.[18][19][20]
  • Marcus Duilus, avi del cònsol del 260 aC.[21]
  • Marcus Duilius M. f., pare del cònsol del 260 aC.[21]
  • Gaius Duilius M. f. M. n., cònsol l'any 260 aC i dictador el 231 aC, durant la Primera Guerra Púnica.[21]

Referències

  1. ↑ Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" X,58
  2. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita IV. 3, V.13
  3. ↑ Sext Pompeu Fest, epítom de Pau Diaca
  4. ↑ Marc Terenci Varró, De Praenominibus
  5. ↑ George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", Harvard Studies in Classical Philology, volum VIII, 1897
  6. ↑ William Smith, "Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology", volum 1, p.1090 [1][Enllaç no actiu]
  7. ↑ Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia XI,46
  8. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita II. 58, 61, III. 52-54, 59, 64
  9. ↑ Diodor de Sicília, Bibliotheca Historica XI. 68
  10. ↑ Ciceró, De Republica II. 31
  11. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita III. 35. 41, 58
  12. ↑ Dionís d'Halicarnàs Rhōmaikē archaiologia X,58; XI,23,46
  13. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita V.13
  14. ↑ Diodor de Sicília, Bibliotheca Historica XIV. 54
  15. ↑ Fasti Capitolini
  16. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita VII.16-19
  17. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita VII.21
  18. ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita VIII.16
  19. ↑ Diodor de Sicília, Bibliotheca Historica XVII. 28
  20. ↑ Ciceró, Epistulae ad familiares IX. 21
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 William Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, volum 1, p.1091