Gilbert Hunt
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Gilbert Agnew Hunt 4 març 1916 Washington DC |
Mort | 30 maig 2008 (92 anys) Princeton (Nova Jersey) |
Formació | Universitat de Princeton (1946–1948) Universitat Brown (1938–1941) Universitat George Washington (–1938) Eastern High School (–1934) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1934–1936) |
Director de tesi | Salomon Bochner |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de la probabilitat, procés de Markov i Teoria potencial |
Ocupació | tennista, matemàtic |
Ocupador | Universitat de Princeton (1965–1986) Universitat Cornell (1962–1965) Universitat de Princeton (1959–1962) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1957–1958) Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (1953–1957) Universitat Cornell (1949–1953) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1947–1949) Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, capità (1941–1946) |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Esport | tennis |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Richard Dudley, Robert Blumenthal, Thomas E. Armstrong, Edward Boylan, Robert Wolpert i Kenneth Whyburn |
Família | |
Pares | Gilbert Agnew Hunt i May Winfield |
Gilbert Hunt (Washington DC, 4 de març de 1916 - Princeton, 30 de maig de 2008) va ser un matemàtic i tennista estatunidenc.
Hunt va començar els seus estudis de matemàtiques el 1934 a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, però als dos anys ho va deixar per dedicar-se a jugar al tennis. El 1938 va arribar als quarts de final de l'Open dels Estats Units de tennis (Flushing Meadows), derrotan pel camí el mític tennista Bobby Riggs.[1] Aquest mateix any es va graduar a la universitat George Washington i va continuar estudis de postgrau a la universitat Brown, que van ser interromputs per la Segona Guerra Mundial, durant la qual va treballar pel servei meteorològic de l'exèrcit americà.[2]
Acabada la guerra i després d'obtenir el doctorat el 1948 a la universitat de Princeton, va treballar alternativament a les universitats Cornell, Princeton i Institut d'Estudis Avançats de Princeton. A partir dels anys 1960's va anar perdent la vista a causa d'una degeneració macular.[3]
L'especialització de Hunt va ser la teoria de la probabilitat i més especialment els processos estocàstics.[4] Un tipus concret de procés fort de Markov que és quasi esquerra-continu porta el seu nom.[5]
Referències
- ↑ Macpherson, 2008, p. 1.
- ↑ Çinlar, 2008, p. 14.
- ↑ Macpherson, 2008, p. 2.
- ↑ Çinlar, 2008, p. 15.
- ↑ Mckay, 2019, p. 212.
Bibliografia
- Çinlar, Erhan «Obituary: Gilbert A. Hunt» (en anglès). IMS Bulletin, Vol. 37, Num. 10, 2008, pàg. 14-15. ISSN: 1544-1881.
- Macpherson, Kitta «Gilbert Hunt, probability expert, dies at 92» (en anglès). Princeton Weekly Bulletin, Vol. 97, Num. 29, 2008. ISSN: 0149-9270.
- Mckay, Cain. Probability and Statistics (en anglès). ED-Tech Press, 2019. ISBN 978-1-83947-330-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gilbert Hunt» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Holley, Joe. «Gilbert Hunt Jr., 92; Math and Tennis Ace». Washington Post, 2008. [Consulta: 2 octubre 2022]. (anglès)
- MacPherson, Kitta. «Gilbert Hunt, Obituary». University World News, 2008. [Consulta: 2 octubre 2022]. (anglès)
- «Gilbert A. Hunt». Tennis Archives. [Consulta: 2 octubre 2022]. (anglès)