Gualtiero Galmanini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1909 Monza (Itàlia) |
| Mort | 29 juny 1976 (66 anys) Lido de Venècia (Itàlia) |
| Sepultura | cementeri urbà de Monza |
| Residència | Monza (1933–) Milà |
| Formació | Politècnic de Milà (–1934) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Disseny, art, arquitectura i escenografia |
| Lloc de treball | Milà |
| Ocupació | urbanista (1951–), dissenyador, artista visual, pintor, dissenyador industrial, arquitecte, escultor, dibuixant projectista |
| Gènere | Disseny italià, abstracció geomètrica i figureta |
| Moviment | Movimento Arte Concreta (en)  i racionalisme arquitectònic |
| Professors | Gio Ponti |
| Influències | Espacialisme i Movimento Arte Concreta (en) |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Company professional | Piero Portaluppi Gio Ponti Giordano Forti (en) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Gualtiero Galmanini (Monza, 30 de novembre de 1909 - Lido de Venècia, 29 de juny de 1976) va ser un arquitecte i dissenyador italià, que va participar activament en el renaixement del disseny italià de postguerra.[1], es casa amb Laura Rainoldi amb qui va tenir la sveva filla Valeria.
Galmanini va ser protagonista del racionalisme italià.[1]
Galmanini és conegut com l’arquitecte de la noblesa perquè entre els seus clients, fins i tot per als mobles interiors, hi figuraven les famílies de la alta noblesa europea. Galmanini és considerat un dels dissenyadors més importants del segle xx, exponent sofisticat, original i innovador, les seves obres es caracteritzen pel «rigor geomètric i l'alternança entre solidesa i transparència, en estructures a les quals aporten vidre, formigó i metall per crear espais, volums i jocs de llums i ombres».[1] Entre les seves obres destaca el Palau del Moble de Lissone, projectat el 1955 conjuntament amb l'arquitecte Michele Faglia i dut a terme entre 1957 i 1958. Després d'estar tancat durant anys, el 2021 l'Ajuntament va aprovar un projecte privat per fer-hi un pàrquing i un showroom de productes esportius.[2]
Gualtiero Galmanini, conegut com el “filòsof de l’arquitectura”, va col·laborar amb Gio Ponti, una de les figures més destacades en la història del disseny al llarg del segle XX. La seva obra eclèctica inclou el disseny d’edificis, la decoració d’interiors i la creació d’objectes i mobles, contribuint de manera significativa a diversos camps creatius.[cal citació]
El seu impacte transversal, transmès a través de les corrents d’avantguarda, va marcar un punt d’inflexió en els paradigmes sobre l'habitatge, influint notablement molts arquitectes contemporanis. La visió innovadora de Galmanini desafia la tradicional dicotomia entre l’interior i l’exterior, promovent una permeabilitat constant i un diàleg fluït entre els espais, generant una continuïtat dinàmica única.[cal citació]
La seva mestria en remodelar pesos, substàncies i volums no només transforma la percepció, sinó que també revoluciona radicalment les convencions, trencant les barreres tradicionals entre l’espai interior i l’exterior. La seva perspectiva sosté que l’espai habitatge ha de ser concebut com una construcció dinàmica, on els espais interconnectats es relacionen de manera harmoniosa.[cal citació]
Aquesta visió innovadora anuella[què vol dir?] completament el concepte convencional de límit entre l’interior i l’exterior, donant forma a una arquitectura fluïda i captivadora. La visió filosòfica de Galmanini impregna l’essència de la seva producció i contribueix de manera distintiva a la història de l’arquitectura del segle XX.[cal citació]
Estil
El seu estil innovador es caracteritza per la rigor geomètrica i l’alternança entre solidesa i transparència. Les seves estructures, de gran elegància, veuen la col·laboració sinèrgica de vidre, formigó i metall, creant així espais, volums i suggerents jocs de llum i ombra.[cal citació]
Premis i reconeixements
- 1947: Medalla d'Or d'Arquitectura Italiana a la Triennal de Milà
Obres
Projectes
- 1934 Casa de l'estudiant, projecte amb Angelo Bianchetti i Cesare Pea.[3]
Arquitectura i interiors
- 1935-1939 Estudi Galmanini, al Corso Matteotti de Milà
- 1939-1941 Menjador, biblioteca i habitatges per als empleats d'una fàbrica de cotó, amb l'enginyer Bruno Sirtori, a Sondrio[4].
- 1953-1956 Palazzo Galmanini Portaluppi, a Viale Beatrice d'Este, 23 a Milà
- 1955-1956 Villa La Vescogna (restauració), a Calco, Llac de Como
- 1955-1956 Villa Calco (restauració), a Calco, Llac de Como
- 1953-1956 Villa Plinii i interiors amb Piero Portaluppi a Lierna, Llac de Como
- 1960-1966 Projecte del Banc Ambrosiano de Milà, Piazza Ferrari 10, amb Piero Portaluppi i Bruno Sirtori[5].
- 1939-1941 Habitat, Biblioteca de la cova per a un tros de fusta, amb Bruno Sirtori, a Sondrio[6].
- 1955-1958 Palau dels Mobles, Lissone[7], Biblioteca ETH de Zuric, Suïssa
- 1958 Estació de subministrament de combustible (antic), Piazzale Antonio Gramsci 17 - Mantova[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Enciclopedia Treccani, Gualtiero Galmanini
- ↑ «L'ex Palazzo del Mobile diventa un polo sportivo» (en italià). Prima Monza, 07-01-2021. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Cesare Pea al MoMA, Nova York
- ↑ «Gruppo Bancario Credito Valtellinese, Galeries d'Art». Arxivat de l'original el 17 setembre 2018.
- ↑ «Fundació Piero Portaluppi amb la col·laboració de Mediobanca».
- ↑ «L'Arquitectura al Centre de les Alps», 04-02-2016.
- ↑ «Edificis comercials, a la biblioteca ETH-Bibliothek, Zurich, Rämistrasse 101», 1960.
- ↑ «Stazione Rifornimento Carburanti (ex)» (en italià). Archivio Lombardia Beni Culturali. Arxivat de l'original el 2017-09-10.
Vegeu també
- Aranya de cel estrellat (Galmanini)
- Villa Plinii (Lierna Llac de Como)