Guillem Durand

Plantilla:Infotaula personaGuillem Durand

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Guillaume V Durand Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1230 Modifica el valor a Wikidata
Puègmiçon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r novembre 1296 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Maria sopra Minerva
Tomb of Guillaume V Durand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
5 novembre 1285 –
← Étienne d’Auriac (en) Tradueix – Guillaume Durand (en) Tradueix →
Diòcesi: bisbat de Mende
Bisbe de Mende
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg, liturgista, jurista, sacerdot catòlic, bisbe catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 111678757 Project Gutenberg: 42129 Modifica el valor a Wikidata

Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità. Anomenat l'Especulador, en llatí "Speculator", per la seva obra "Speculum judiciale", com a eclesiàstic arribà a ser bisbe de Mende, al Comtat de Gavaldà (avui dia Losera.

Biografia

Va estudiar a Lió, amb Enric de Susa. Es doctorà vers el 1255. Va ser canonge de Magalona a partir de 1251.

Aleshores va esdevenir professor de dret a Mòdena. Més endavant anà a Roma, on va ser ordenat capellà apostòlic i auditor general de les causes de palau pel papa Climent IV. Fou administrador, sota Gregori X, del patrimoni de Sant Pere, si bé provocà una revolta a causa del seu rigor, que l'obligà a abandonar Itàlia.

El 24 d'abril de 1285 fou elegit bisbe de Mende. Està enterrat a la basílica de Santa Maria sopra Minerva de Roma.

Obres

Les seves obres tingueren una extraordinària difusió a l'Edat mitjana, de la que en fou un dels autors més influents:

  • Speculum judiciale (Mirall del dret), que li valgué el malnom de l'Especulador;
  • Rationale divinorum officiorum (1286),[1] un dels primers llibres que foren impresos (Magúncia, 1459).[2]

Consta que a la biblioteca de l'humanista català Pere Miquel Carbonell hi havia una de les seves obres.

Notes

  1. Yossi Maurey, professor hebreu de Jerusalem, La signification des neumas dans la liturgie médiévale, dins dels Études grégoriennes, p.86, Abbaye Saint-Pierre, Solesmes 2011
  2. Text en francès disponible en línia

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem Durand
  • Guillaume Durand de Mende, Évêque du XIII siècle, Manuel pour comprendre la signification symbolique des cathédrales et des églises, Paris, MdV Éditeur, 2012, 142 p.
Registres d'autoritat