Gustav Elfving

Plantilla:Infotaula personaGustav Elfving

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Erik Gustav Elfving Modifica el valor a Wikidata
25 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata
Hèlsinki (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 1984 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi, U 15-23-747 60° 10′ 17″ N, 24° 54′ 50″ E / 60.171333°N,24.913827°E / 60.171333; 24.913827 Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaFinlàndia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Hèlsinki (1926–1934)
Svenska normallyceum (–1926) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber eine Klasse von Riemannschen Flächen und ihre Uniformisierung Modifica el valor a Wikidata (1934 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiRolf Nevanlinna Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeoria de la probabilitat, matemàtiques i estadística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Hèlsinki (1948–1975)
Universitat d'Estocolm (1946–1947)
Universitat Tècnica de Helsinki (1938–1945)
Universitat Åbo Akademi (1935–1938)
Geodætisk Institut (1935–1935)
Observatori Universitari de Helsinki (1927–1929) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1955–)
Reial Acadèmia Sueca de Ciències Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJarl Waldemar Lindeberg Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJohan Fellman, Elja Arjas, Anders Ekholm i Pentti Suomela Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIrene Emilia Charlotta Ira Aminoff Modifica el valor a Wikidata
ParesFredrik Elfving Modifica el valor a Wikidata  i Thyra Ingman Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1955)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica
  • (1934)  Premi Ernst Lindelöf Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 114441928 Modifica els identificadors a Wikidata

Gustav Elfving (Hèlsinki, 25 de juny de 1908 - Hèlsinki, 25 de març de 1984) va ser un matemàtic i estadístic finlandès.

Vida i Obra

Elfving era fill del botànic, professor de la universitat de Hèlsinki, Fredrik Elfving, i va passar a seva infantesa i joventut al Jardí Botànic de Hèlsinki, on el seu pare tenia la residència.[1] Va fer els estudis secundaris al Liceu Suec de la ciutat i, en acabar el 1926, va ingressar a la universitat per estudiar astronomia, però finalment es va interessar per les matemàtiques i es va graduar en aquesta disciplina el 1930.[2] Entre 1927 i 1929, mentre estudiava, va ser assistent a l'observatori astronòmic.[3] El 1934 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les superfícies de Riemann dirigida per Rolf Nevanlinna i, poc després, va començar a interessar-se per la teoria de la probabilitat sota la influència de Jarl Waldemar Lindeberg qui havia sigut professor seu a la universitat.[4] El 1935, després de la sobtada mort de la seva núvia, va enrolar-se en una missió geodèsica danesa a Groenlàndia. En retornar de la missió va ser professor de l'Åbo Akademi de Turku fins al 1938 quan va passar a la Universitat Tècnica de Helsinki.[5] Durant la Segona Guerra Mundial va servir con geodèsic per l'exèrcit finlandès. Finalment el 1948 va ser nomenat professor de la universitat de Hèlsinki en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1975.[6] Va morir a Hèlsinki el 1984.

Els seus treballs més originals van ser en estadística i probabilitat, especialment en els camps de les cadenes de Màrkov, dels jocs markovians de dos jugadors i suma no zero i de la teoria de la decisió.[7] L'aportació més significativa van ser els mètodes per computar el dissenys òptims de regressió,[8] essent el pioner en l'emergència de la teoria del disseny experimental òptim.[9] Al final de la seva vida va estudiar la història de les matemàtiques i de l'estadística a Finlàndia,[10] publicant el 1981 un llibre sobre el tema.[11]

Referències

  1. ↑ Draper et al., 1999, p. 123.
  2. ↑ Nordström, 1999, p. 174.
  3. ↑ Nordström, 1999, p. 175-176.
  4. ↑ Nordström, 1999, p. 175.
  5. ↑ Mäkeläinen, 1997, p. 96.
  6. ↑ Draper et al., 1999, p. 124.
  7. ↑ Pukelsheim, 2006, p. 430.
  8. ↑ Mäkeläinen, 2006, p. 1897.
  9. ↑ Fellman, 1999, p. 197-200.
  10. ↑ Lehti, 1984, p. 209-220.
  11. ↑ Draper et al., 1999, p. 148-149.

Bibliografia

  • Draper, Norman R.; Mäkeläinen, Timo; Nordström, Kenneth; Pukelsheim, Friedrich. «Gustav Elfving: An Appreciation». A: Juha Alho (ed.). Statistics, Registries, and Science (en anglès). Statistics Finland, 1999, p. 123-151. ISBN 9789517276436. 
  • Fellman, J. «Gustav Elfving's Contribution to the Emergence of the Optimal Experimental Design Theory» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 197-200. DOI: 10.1214/ss/1009212245. ISSN: 0883-4237.
  • Lehti, Raimo «Gustav Elfving matematiikan historioitsijana» (en finès). Arkhimedes, Vol. 36, Num. 4, 1984, pàg. 209-220. ISSN: 0004-1920.
  • Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Samuel Kotz (ed.). Encyclopedia of Statistical Sciences, Volume 3 (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 1897-1898. ISBN 0-471-74384-4. 
  • Mäkeläinen, Timo. «Elfving, Gustav». A: Norman Lloyd Johnson, Samuel Kotz (eds.). Leading Personalities in Statistical Sciences (en anglès). John Wiley & Sons, 1997, p. 96-98. ISBN 0-471-16381-3. 
  • Nordström, Kenneth «The life and work of Gustav Elfving» (en anglès). Statistical Science, Vol. 14, Num. 2, 1999, pàg. 174-196. DOI: 10.1214/ss/1009212244. ISSN: 0883-4237.
  • Pukelsheim, Friedrich. Optimal Design of Experiments (en anglès). SIAM, 2006. ISBN 0-89871-604-7. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Elfving» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Registres d'autoritat
Bases d'informació