Hidrohalita
 Hidrohalita | |
|---|---|
 Hidrohalita (Hh) i clatrat en esfalerita  | |
| Fórmula química | NaCl·2H₂O |
| Epònim | halita i hidro- |
| Localitat tipus | dipòsit de Rock salt, Dürrnberg, Hallein, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.09 |
| Dana | 9.1.2.1 |
| Heys | 8.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1847 |
| Símbol | Hhl |
| Referències | [1] |
La hidrohalita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva composició, sent una halita hidratada.
Característiques
La hidrohalita és un halur, un clorur de sodi hidratat de fórmula química NaCl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en forma de cristalls allargats, de fins a 1 centímetres, fent intercreixements amb halita.[2] Es fon sota la seva pròpia pressió de vapor a -0.1 °C, convertint-se en halita. Es troba sovint en inclusions fluides. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidrohalita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1 i 2:3 » juntament amb la carnallita.
Formació i jaciments
Es forma a partir d'aigua de mar o en els sediments del fons dels llacs hipersalins a temperatures properes a la congelació. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'halita o el guix.[2] Va ser descoberta l'any 1847 al dipòsit de Rock salt, a Dürrnberg (Hallein, Àustria).
Referències
