Ievhèn Martxuk
Nom original | (uk) Євген Кирилович Марчук |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 gener 1941 Dolynivka (Ucraïna) |
Mort | 5 agost 2021 (80 anys) Kíiv (Ucraïna) |
Causa de mort | COVID-19 |
Sepultura | Cementiri Bàikove |
Ministre de Defensa d'Ucraïna | |
25 juny 2003 – 23 setembre 2004 ← Volodymyr Shkidchenko (en) – Oleksandr Kuzmuk (en) → | |
Diputat al Parlament d'Ucraïna | |
12 maig 1998 – 2 març 2000 Legislatura: 3a. Rada Ucraïnesa | |
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Ucraïna 27 gener 1997 – 21 setembre 1998 | |
Diputat al Parlament d'Ucraïna | |
10 desembre 1995 – 12 maig 1998 Legislatura: 2a. Rada Ucraïnesa | |
Primer ministre d'Ucraïna | |
6 març 1995 – 27 maig 1996 ← Vitali Masol – Pavlo Lazarenko (en) → | |
Viceprimer ministre d'Ucraïna | |
1r juliol 1994 – 6 març 1995 ← Iukhim Zvyahilsky – Viktor Pynzenyk → | |
1r Cap del Servei de Seguretat d'Ucraïna | |
6 novembre 1991 – 12 juliol 1994 ← Nikolai Golushko (en) – Wałerij Malikow (en) → | |
Dades personals | |
Formació | Volodymyr Vynnychenko Central Ukrainian State Pedagogical University (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna |
Membre de | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Unió Soviètica i Ucraïna |
Rang militar | General of Army of Ukraine (en) |
Comandant de (OBSOLET) | Servei de Seguretat d'Ucraïna i Ministeri de Defensa d'Ucraïna |
Família | |
Cònjuge | Larysa Ivshyna |
Premis
| |
Ievhèn Martxuk (ucraïnès: Євген Кирилович Марчук) (Dolynivka, 28 de gener de 1941 - Kíiv, 5 d'agost de 2021) fou un polític ucraïnès.[1] El 1963 estudià magisteri i fou reclutat pel KGB. Fou destinat a Kíev, però sempre afirmà que no havia torturat dissidents. El 1990, però, es declarà lleial al nou govern de la Ucraïna independent i hi fou nomenat ministre de la Seguretat Nacional.[2]
Fou nomenat primer ministre d'Ucraïna l'1 de març de 1995, i confirmat el 8 de juny del mateix any. Dimití el 27 de maig de 1996, després de ser escollit per a la Verkhovna Rada. Va quedar en tercer lloc a les eleccions presidencials ucraïneses del 1999, i fou nomenat secretari del Consell de Seguretat Nacional i Defensa pel president Leonid Kutxma. Més endavant fou ministre de Defensa d'Ucraïna, de juny del 2003 a setembre del 2004.[3]
El 2001 fou acusat per un fiscal italià de violar l'embargament d'armes de l'ONU a diversos països del món, però les acusacions no foren confirmades. El 2006 es presentà a les eleccions ucraïneses amb el Partit de la Llibertat. La seva esposa edita el diari Den.