Jeroni Albertí i Picornell
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Jeroni Albertí Picornell 26 octubre 1927 Banyalbufar (Mallorca) |
Mort | 22 febrer 2024 (96 anys) Palma (Mallorca) |
2n President del Parlament de les Illes Balears | |
3 juliol 1987 – 2 abril 1991 ← Antoni Cirerol Thomàs – Cristòfol Soler i Cladera → Legislatura: segona legislatura de les Illes Balears | |
3r President del Consell Insular de Mallorca | |
23 juny 1983 – 16 juny 1987 ← Maximilià Morales Gómez – Joan Verger Pocoví → Legislatura: primera legislatura de les Illes Balears | |
Diputat al Parlament de les Illes Balears | |
31 maig 1983 – 2 abril 1991 Circumscripció electoral: Mallorca | |
1r President d'Unió Mallorquina | |
octubre 1982 – 1988 ← cap valor – Antoni Pons Sastre → | |
1r President del Consell Insular de Mallorca | |
24 juny 1979 – 27 setembre 1982 (dimissió) ← cap valor – Maximilià Morales Gómez → Legislatura: Legislatura preautonòmica de les Illes Balears | |
1r President Consell General Interinsular | |
24 juliol 1978 – 27 setembre 1982 (dimissió) ← cap valor – Francesc Tutzó Bennàssar → | |
Senador al Senat espanyol | |
13 juliol 1977 – 31 agost 1982 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya, primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Mallorca | |
President Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears | |
juliol 1977 – 24 juliol 1978 ← cap valor – Supressió del càrrec → | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | polític, empresari |
Partit | Unió Mallorquina (1993–) Unió Mallorquina (1982–1988) Unió de Centre Democràtic (1977–1982) |
Membre de | Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears (president) (1977–1978) |
Premis
|
Jeroni Albertí i Picornell (Banyalbufar, 26 d'octubre de 1927 - Palma, 22 de febrer de 2024) fou un polític mallorquí.[1]
Biografia
Va estudiar batxillerat a l'Institut Ramon Llull i la carrera de comerç a l'escola professional de Palma, on es va graduar com a professor mercantil.[2] De 1954 a 1963 va treballar a Veneçuela. Quan va tornar fou director general del Grup d'Hotels del Mediterrani[3] i va ser president de l'Associació d'Industrials de Mallorca (ASIMA) entre 1971 i 1983, durant aquest període destaca la fundació de l'IBEDE, Institut Balear de Direcció empresarial inaugurat el 1971, va ser un institut de formació permanent de l'empresariat balear que es va transformar en un centre de discussió política i bressol de part de la classe política balear.
A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou elegit senador per Mallorca com a independent dins les files de la UCD. De 1977 a 1979 fou Vicepresident Segon de la Comissió d'Indústria, Comerç i Turisme del Senat d'Espanya.[4] Alhora, com els altres diputats i senadors balears, va formar part de l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears, que presidí el juliol de 1977, per tal impulsar la redacció de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983. Del 1978 al 1982, fou president del Consell General Interinsular, l'òrgan pre-autonòmic que després es convertiria en el Govern Balear, càrrec que exercí fins al 1982, en què presentà la dimissió, juntament amb el de president del Consell Insular de Mallorca.
Després d'estar a les files de la UCD, fou un dels fundadors del partit Unió Mallorquina l'octubre de 1982. En fou el president fins al 1988, en què el rellevà Maria Antònia Munar. Des de 1993 és president fundador d'aquest partit.
Fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 per UM. Després de les eleccions el seu partit governaria en coalició amb Alianza Popular i donaria suport la presidència de Gabriel Cañellas arran d'un pacte signat a Madrid entre Albertí i Cañellas al despatx de la Fundación Juan March.[5] Per a les eleccions generals espanyoles de 1986 va donar suport el Partit Reformista Democràtic impulsat per Miquel Roca i Junyent i en fou cap de llista per les Illes Balears al Congrés dels Diputats, però no fou escollit. Després de les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1987 fou nomenat president del Parlament de les Illes Balears, càrrec que va ocupar fins al 1991, any en què abandonà Unió Mallorquina. Tot i això, fou novament candidat per aquest partit a les eleccions generals espanyoles de 1993 i a les eleccions a batle de Palma de 1995, però en cap de les dues fou escollit.[6]
El 1988 li fou atorgada la Medalla al Mèrit Constitucional i declarat fill il·lustre del municipi de Banyalbufar.
Referències
- ↑ «S'ha mort Jeroni Albertí, líder històric d'Unió Mallorquina». VilaWeb, 22-02-2024. [Consulta: 22 febrer 2024].
- ↑ Biològica: Jeroni Albertí a Diari de Mallorca
- ↑ «Jeroni Albertí i Picornell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Un pacte a l'ombra dels poders econòmics a arabalears.cat, 13 de juny de 2013
- ↑ Jeroni Albertí Picornell (Banyalbufar 1927) Arxivat 2018-03-08 a Wayback Machine. a possessionsdepalma.net
Enllaços externs
- Medalles d'Or de la CAIB
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Càrrec nou | President del Consell General Interinsular 1978 - 1982 | Succeït per: Francesc Tutzó Bennàsar |
Precedit per: Càrrec nou | President del Consell Insular de Mallorca 1979 - 1982 | Succeït per: Maximilià Morales Gómez |
Precedit per: Maximilià Morales Gómez | President del Consell Insular de Mallorca 1983 - 1987 | Succeït per: Joan Verger Pocoví |
Precedit per: Antoni Cirerol | President del Parlament de les Illes Balears 1987 - 1991 | Succeït per: Cristòfol Soler Cladera |
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
Precedit per: Càrrec nou | President d'Unió Mallorquina 1982 - 1990 | Succeït per: Maria Antònia Munar Riutort |