Juan Pérez de Moya

Plantilla:Infotaula personaJuan Pérez de Moya

Portada de la primera edició (1562) de l'Arithmetica Practica, y Speculativa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1514 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Santisteban del Puerto (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort1597 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, literatura i mitologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Mitografia

El batxiller Juan Pérez de Moya (Santisteban del Puerto, 1514 - Granada, 1597) fou un eclesiàstic, matemàtic i escriptor.

Vida

Poc es coneix de la vida de Pérez de Moya. Se sap que va néixer a Santisteban del Puerto entorn del 1514, que va cursar estudis i va obtenir el batxiller, potser a la Universitat de Salamanca, potser a la d'Alcalá,[1] i que es va ordenar sacerdot.

El 1536 és capellà del seu poble natal i ho serà, com a mínim, fins al 1554.[2] Més endavant, gaudirà d'un privilegi a San Marcos de León.[3]

A partir de 1590 serà canonge a Granada on morirà entre el 29 d'octubre i el 15 de novembre de 1596.[4]

Obra

Tratado de Astronomia, Cosmographia y Philosophia Natural (1573)

Tot i que no consta cap dedicació a la docència per part de Pérez de Moya,[5] aquest va ser autor de diversos llibres de matemàtiques força didàctics, amb una forta intenció divulgativa,[6] alguns dels quals van tenir una ampla difusió durant els segles xvii i XVIII:

  • Arithmetica practica y speculativa (Salamanca, 1562): sense dubte, el seu llibre més influent, reimprès nombroses vegades fins a mitjan segle xviii.[7] El llibre novè d'aquesta obra és un curiós diàleg entre Antimacho i Sophronio (als qui després s'afegeixen Damon i Lucilio) sobre la utilitat pràctica i quotidiana de l'aritmètica.[8]
  • Obra intitulada Fragmentos Mathematicos (Salamanca, 1568)
  • Tratado de cosas de Astronomia y Cosmografia, y Philosophia Natural (Alcalá, 1573)
  • Tratado de mathematicas: En que se contienen cosas de Arithmetica, Geometria, Cosmographia, y Philosophia Natural (Alcalá, 1573); aparentment, diferent de l'anterior.
  • Tratado de Geometria practica y speculatiua (Alcalá, 1573)
  • Arithmetica de Moya intitulada manual de contadores (Alcalá, 1582)
  • Principios de geometria, de que se pod[r]an aprovechar los estudiosos de artes liberales, y todo hombre que su officio le necessitare a tomar la regla y co[m]pas en la mano. Con el medir, y dividir tierras (Madrid, 1584); només se'n conserva un exemplar a la Biblioteca Nacional de Portugal a Lisboa.[9]

A partir de certa edat, abandona aquests treballs científics[10] per passar a escriure obres moralitzants i un tractat de mitologia grecoromana:

  • Varia Historia de Santas e Ilustres Mujeres (Madrid, 1583)
  • Comparaciones, o similes para los vicios, y virtudes: Muy vtil y necessario para predicadores, y otras personas curiosas (Alcalá, 1584); reeditat el 1599 a València.[11]
  • Philosophia secreta: donde debaxo de historias fabulosas, se contiene mucha doctrina, provechosa a todos los estudios: con el origen de los idolos o dioses de la gentilidad (Madrid, 1585); també amb nombroses reedicions, es va convertir en l'obra de referència sobre mitologia clàssica en castellà. Tot i així, sembla que no és més que una traducció del Genealogia deorum gentilium de Boccaccio, amb alguns afegits de la Mythologiae sive explicationis fabularum de Natalis Comes.[12]

Referències

  1. ↑ Leal y Leal, pàgina 17, diu que a Alcalá, mentre Grupo de Investigación diu que a Salamanca. Chica Arellano, pàgines 154-155, diu que va freqüentar ambdues universitats, sense pronunciar-se per cap d'elles.
  2. ↑ Chica Arellano, pàgina 151.
  3. ↑ Leal y Leal, pàgina 17. Segons Chica Arellano, pàgina 153, és San Marcelo de León.
  4. ↑ Leal y Leal, pàgina 18.
  5. ↑ Leal y Leal, pàgina 25.
  6. ↑ Baranda Leturio, pàgina 50.
  7. ↑ Céu Silva & Malet, pàgina 114.
  8. ↑ Leal y Leal, pàgines 26-29.
  9. ↑ Céu Silva & Malet, pàgines 114-115.
  10. ↑ Baranda Leturio, pàgina 49.
  11. ↑ Chica Arellano, pàgines 167 i ss.
  12. ↑ Iglesias Montiel & Álvarez Morán, pàgines 185-186.

Bibliografia

  • Baranda Leturio, Consolación «La mitología como pretexto: la "Filosofía secreta" de Pérez de Moya (1585)» (en (castellà)). Príncipe de Viana, Vol. 18, 2000, pàg. 49-65. ISSN: 1137-7054.
  • Céu Silva, M.; Malet, Antoni «A note on Pérez de Moya's Principios de Geometria (1584)» (en (anglès)). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 14, Num. 1, 2008, pàg. 113-133. ISSN: 1262-022X.
  • Chica Arellano, Fernando «Juan Pérez Moya (1513-1596) en su vertiente de orador sagrado» (en (castellà)). Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, Num. 171, 1999, pàg. 147-198. ISSN: 0561-3590.
  • Iglesias Montiel, Rosa María; Álvarez Morán, María Consuelo. «La Philosophia Secreta de Pérez de Moya: La utilización de sus modelos». A: Universidad de Murcia (ed.). Los humanistas españoles y el humanismo europeo (en (castellà)). Secretariado de Publicaciones. Universidad de Murcia., 1990. ISBN 84-7684-967-2. 
  • Leal y Leal, Luís «El bachiller Juan Pérez de Moya» (en (castellà)). Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, Num. 70-71, 1972, pàg. 17-36. ISSN: 0561-3590.

Enllaços externs

  • Grupo de Investigación HUM 669 (PAI). «Juan Pérez de Moya (ca. 1513 - ca. 1596)». Humanismo Giennense (Universitat de Jaén). [Consulta: 26 setembre 2015].
Registres d'autoritat