Kosta Manojlović

Kosta Manojlović

Biografia
Naixement	22 novembre 1890 Kraljevo (Sèrbia)
Mort	2 octubre 1949 (58 anys) Belgrad (Sèrbia)
Activitat
Ocupació	compositor, etnomusicòleg, musicòleg, director de cor, director d'orquestra

Konstantin "Kosta" P. Manojlović (en serbi: Коста Манојловић (Krnjevo, Velika Plana /Serbia), 4 de desembre, 1890^[1] - Belgrad, 2 de novembre, 1949),^[2] va ser un compositor, etno musicòleg, pedagog i director de cors serbi.

Konstantin Manojlović, després d'acabar l'escola primària, va continuar la seva formació al seminari "Sant Sava" on es va graduar el 1910.^[3] Després va assistir a l'Escola de Música Sèrbia (ara coneguda com a Escola de Música Kosta Manojlović) on va ser alumne de Stevan Mokranjac.^[4] De 1910 a 1912 va treballar com a professor, primer a Ćuprija i després a Belgrad. El 1912, va rebre una beca per a la seva formació continuada a Moscou i Munic. Els seus estudis es van interrompre dues vegades a causa de les guerres dels Balcans. Durant la Primera Guerra Mundial, va participar en la retirada de l'exèrcit serbi per Albània i va pertànyer al grup de soldats serbis estacionats a Corfú. Allà, va establir un cor militar el 1916.^[5] El 1917 Manojlović va estudiar a la Universitat d'Oxford on es va dedicar a la polifonia vocal antiga,^[6] es va graduar el 1919 amb el seu treball On the Rivers of Babylon.^[7]

Manojlović va començar a compondre la seva Liturgija za muški hor ("Litúrgia per a cor masculin") a Kragujevac després de l'inici de la Primera Guerra Mundial, completant-la el 1916 durant la seva convalescència en un hospital militar a la ciutat albanesa de Fier.^[8][9] Durant el període 1919–31, va ser mestre de cor de la Societat Coral de Belgrad i durant el període 1931–39, a la Societat Mokranjac.^[10]

Manojlović coneixia totes les obres publicades sobre la història del cant eclesiàstic. Li agradaven especialment els articles escrits per investigadors apassionats de l'antiguitat sèrbia, els arxiprestats Lazar Bogdanović i Dimitrije Ruvarac. També va citar articles sobre l'estat de la pràctica cantant contemporània, així com prefacis en antologies de cant eclesiàstic de Tihomir Ostojić, Gavrilo Boljarić i Nikola Tajšanović.

Director de la "First Belgrad Singing Society",^[11] també va exercir com a secretari executiu de l'Orquestra Filharmònica de Belgrad (1923–40) i de la Unió Coral Iugoslava^[12] (1926–32). Va participar en la creació de la Societat de Música Iugoslava d'Autors (en serbi: Associació d'Autors de Música Iugoslava, UJMA) Manojlović també va ser fonamental en l'establiment de l'Acadèmia de Música de Belgrad,^[13] Va ser el seu primer rector el 1937–39 i va treballar com a professor allà fins a 1946. Per raons polítiques, es va veure obligat a retirar-se de l'organització.^[14]

Manojlović i altres, com Mokranjac, Kornelije Stanković, Petar Konjović, Miloje Milojević i Stevan Hristić, van ser alguns dels primers compositors de la música religiosa harmonitzada de Sèrbia.^[15] Dels seus contemporanis, Manojlović es va caracteritzar com un tradicionalista, juntament amb Svetolik Pascan, Milenko Paunović i Sava Selesković, mentre que Josip Slavenski era considerat un modernista.^[16] Alguns dels seus arranjaments vocals albanesos eren per a cançons urbanes.^[17] La col·lecció de 1933 de Manojlović de sis cançons corals basades en cançons populars d'Albània es va titular The Songs from the Land of Skenderbeg (en serbi: Песме земље Скендербегове).^[18]

Va morir a Belgrad el 1949. Muzička škola "Kosta Manojlović", Zemun: 1939–1989 es va publicar en el 60è aniversari de la fundació de l'Escola de Música Kosta Manojlović.^[19]

• 1933: Svadbeni običaji u Peći
• 1935: Svadbeni običaji u Debru o Župi
• 1938: Stevan St. Mokranjac i njegove muzičke studije u Münchenu, amb Stevan Stojanović Mokranjac
• 1938: Pesme naših rodnih strana, amb Helen Rootham, Germaine Cordonnier, i A Crozi.
• 1942: Kornelije Stanković
• 1953: Narodne melodije iz istočne Srbije, amb Srpska akademija nauka i umetnosti, Muzikološki institut

• Anon. (1989). Muzička škola "Kosta Manojlović, Zemun: 1939–1989. Muzička škola "Kosta Manojlović".
• Đurić-Klajn, Stana (1972). A Survey of Serbian Music Through the Ages. Associació de Compositors de Sèrbia.
• Koço, Eno (1 de gener 2004). Albanian Urban Lyric Song in the 1930s. Scarecrow Press. ISBN 978-0-8108-4890-0.
• Kokole, Metoda; Zupančič, Maruša (2012). Nacionalna glasbena zgodovina: preobrazbe v drugi polovici 20. stoletja: [en el centenari del naixement de l'acadèmic Dragotin Cvetko] (1911–1993). Založba ZRC. ISBN 978-961-254-377-8.
• Milojković-Djurić, Jelena (1 de gener 1988). Tradition and Avant-Garde: Literature and Art in Serbian Culture, 1900–1918. East European Monographs, Boulder. ISBN 978-0-88033-131-9.
• Milojković-Djurić, Jelena (2002). "The Silemcing of the Muse: The World War I Exodus and Its Legacy in Serbian Cultural History". Serbian Studies. 16 (2). Washington, D.C.: North American Society for Serbian Studies.
• Moody, Ivan (2012). "Music in the Orthodox Church". In Casiday, Augustine (ed.). The Orthodox Christian World. Routledge. ISBN 978-1-136-31484-1.
• Rōmanou, Kaitē (2009). Serbian and Greek Art Music: A Patch to Western Music History. Intellect Books. ISBN 978-1-84150-278-6.
• Samson, Jim (23 de maig 2013). Music in the Balkans. BRILL. ISBN 978-90-04-25038-3.