La nit (pel·lícula)
La notte  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Michelangelo Antonioni |
| Protagonistes | Marcello Mastroianni Jeanne Moreau Monica Vitti Bernhard Wicki Rosy Mazzacurati Gitt Magrini Maria Pia Luzi Umberto Eco Giorgio Gaslini |
| Producció | Emanuele Cassuto (en)  |
| Dissenyador de producció | Piero Zuffi |
| Guió | Michelangelo Antonioni, Ennio Flaiano i Tonino Guerra |
| Música | Giorgio Gaslini |
| Fotografia | Gianni Di Venanzo |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Distribuïdor | United Artists (França) Lopert Pictures (EUA) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 24 gener 1961 |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Milà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Milà |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | candidata internacional als Premis Oscar (1962)
|
| Premis | Os d'Or (1961)
|
          | |
La nit (títol original en italià La notte) és una pel·lícula italiana del 1961 dirigida per Michelangelo Antonioni. Considerada l'obra amb la qual el director italià assoleix el punt àlgid de la seva carrera cinematogràfica, La notte conté un innovador llenguatge cinematogràfic i patenta una creativitat expressiva que van ser recompensades amb l'Os d'Or de l'onzena edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] La notte és també considerada el capítol més rellevant de l'anomenada triologia "esistenziale" o "dell'incomunicabilit", iniciada amb L'aventura i finalitzada amb L'eclisse. Ha estat doblada al català.[2]
Argument[3]
A Milà, a començaments de la dècada de 1960, Giovanni Pontano (Marcello Mastroianni), un escriptor d'èxit, i la seva esposa Lidia (Jeanne Moreau), visiten el seu amic Tommaso (Bernhard Wicki), també escriptor, que està a punt morir en un hospital. Després de la visita, es dirigeixen al local on es presenta el nou llibre de Giovanni. El públic envolta Giovanni per dialogar amb ell, i Lidia decideix abandonar el lloc i fer un llarg passeig per la ciutat. Més tard es reuneix amb Giovanni a casa. Ambdós, avorrits de la seva monòtona vida, decideixen sortir a un club nocturn; allà són convidats per assistir a una festa que dona un industrial milionari, Gherardini (Vincenzo Corbella), que en assabentar-se que Giovanni és escriptor, li proposa que escrigui un llibre sobre la seva empresa. A la reunió assisteixen persones que s'han vist afavorides econòmicament pel desenvolupament econòmic italià i que proven de fer-se veure. A Lidia l'ambient no la satisfà i es manté aïllada de la resta. Decideix trucar a l'hospital per saber del seu amic Tommaso, i li responen que ha mort. Deprimida, comença a acceptar les insinuacions amoroses d'un playboy, Roberto, (Giorgio Negro) sense arribar a més. Giovanni pel seu costat, es fascina amb la jove filla de l'industrial Gherardini, Valentina (Monica Vitti). Una tempesta esclata i els convidats abandonen la mansió, quedant només els tres. Lidia veu el seu marit petonejar-se amb Valentina, però no sent gelosia, ja que considera que el seu matrimoni està acabat. Es fa de dia, Lidia i Giovanni abandonen Valentina, que queda molt confosa, i es dirigeixen a un parc. Lidia llegeix una carta d'amor que Giovanni li havia escrit, però que ell no recorda. Ella li diu que ja no sent amor per ell, i Giovanni reacciona provant d'encendre novament la passió entre ambdós. La càmera gira, abandonant l'escena.[4]
Premis
- 1961: Festival de Berlín: Os d'Or
- 1960: Premis David di Donatello: Millor director
Repartiment
- Marcello Mastroianni, Giovanni
- Jeanne Moreau, Lidia
- Monica Vitti, Valentina
- Bernhard Wicki, Tommaso
- Maria Pia Luzi, pacient anònim
- Rosy Mazzacurati, Rosy
Referències
- ↑ «Berlinale 1961: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 23 gener 2010].
- ↑ La nit a esadir.cat
- ↑ «La notte». The New York Times.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
Pel·lícules dirigides per Michelangelo Antonioni | ||
|---|---|---|
Cronaca di un amore (1950) · I vinti (1953) · La signora senza camelie (1953) · Tentato suicidio, episodi de L'amore in città (1953) · Le amiche (1955) · Il grido (1957) · L'avventura (1960) · La nit (1961) · L'eclisse (1962) · Il deserto rosso (1964) · Il provino, episodi d’ I tre volti (1965) · Blow Up (1966) · Zabriskie Point (1970) · Professione: reporter (1975) · El misteri d'Oberwald (1980) · Identificazione di una donna (1982) · Fotoromanza (videoclip, 1984) · Roma, episodi de 12 registi per 12 città (1989) · Al di là delle nuvole (amb Wim Wenders, 1995) · Il filo pericoloso delle cose, episodi d’ Eros (2004) |  | |
| 1951–1975 |
|
|---|---|
| 1976–2000 |
|
| 2001–present |
|
| |
(Co)= Oficial; (F)= Forum; (P) = Panorama; (E) = Encounters |
| 1947–1960 |
|
|---|---|
| 1961–1980 |
|
| 1981–2000 |
|
| 2001–2020 |
|
| 2021–present |
|
