Máximo Cajal Sarasa
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1896  Osca (Espanya) | ||||||||||||||||
| Mort | 15 abril 1990 (93/94 anys) Madrid | ||||||||||||||||
 Governador civil de les Illes Balears | |||||||||||||||||
| 16 de setembre de 1931 – 21 d'octubre de 1931 | |||||||||||||||||
← Francesc Carreras Reura Joan Manent Victory → | |||||||||||||||||
 Governador civil de Càceres | |||||||||||||||||
| 11 de juliol de 1931 – 22 de setembre de 1931 | |||||||||||||||||
← Antonio Tuñón de Lara Julio León Benito → | |||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | mestre d'escola, polític, advocat | ||||||||||||||||
| Partit | Acció Republicana | ||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||
Máximo Cajal Sarasa (nascut a Osca, 1896 – mort a Madrid, 1990) va ser mestre d'ensenyament, advocat, polític i testaferro. Era casat amb la doctora Mercedes López Pader.
De família humil, va estudiar magisteri i va ser mestre. Va obtenir pensió per estudiar a l'estranger per la Junta d'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques (JAE). Durant els seus primers anys de mestre va exercir als pobles aragonesos de Panillo (Osca) i Mequinensa (Saragossa), Alconchel a Badajoz, Torre de Esteras a La Manxa, sempre proper al pensament liberal de la Institución Libre de Enseñanza. Més tard va ser traslladat a Madrid, al poble de Titulcia i després a la capital, on es va allunyar de la seva vocació inicial i es va matricular en la carrera de Dret.
Després de llicenciar-se com a advocat i anys exercint en despatxos aliens, va poder obrir el seu bufet propi amb el qual es va llaurar tot un avenir com a representant societari i assessor de grans interessos.
Aquest fou el trampolí que li va permetre tenir amistats com la del doctor Miguel Maura Gamazo i ascendir socialment. A partir d'aquí, durant el Govern Provisional de la Segona República Espanyola, va ser Governador civil de Càceres i Illes Balears he va fer amistat[1] amb Indalecio Prieto, Ministre d'Obres Públiques, i més tard de Defensa. Aquesta amistat duraria fins i tot després de la fi de la seva carrera política i més enllà.
En 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, va ser perseguit pel Front Popular i les seves relacions li van permetre amagar-se en l'Ambaixada de Xile, fugir a València i després a Bèlgica. D'aquí a Sant Sebastià, una vegada conquistat pels franquistes, a partir d'on va vestir la camisa blava de la Falange Espanyola oblidant els seus ideals liberals durant uns quants anys. A febrer de 1939, del règim franquista va emanar la Llei de Responsabilitats Polítiques i el lletrat Maximo Cajal Sarasa va publicar uns mesos després un llibre al seu suport titulat La Ley de Responsabilidades Políticas, comentada y seguida de un apéndice de disposiciones legales y formularios más en uso (1939) on va manifestar la seua confinça en aqueixa Justícia[2][3]
Durant el franquisme va seguir exercint l'advocacia, sempre ben relacionat, i va arribar a representar grans interessos en la Platja de Sant Joan d'Alacant durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta.
Va morir a Madrid el 15 d'abril de 1990. És pare del diplomàtic Máximo Cajal López.
Referències
- ↑ El Mundo. Obituari de M. Cajal per Felipe Sahagún 5/4/2014
- ↑ "El regreso de la memoria: control social y responsabilidades políticas. Córdoba 1936-45" (2009) per Dr Antonio Barragán Moriana, ed El Páramo. ISBN 978-84-936885-8-5
- ↑ Universitat d'Alacant. Tesi doctoral Ignacio Jaime Tebar Rubio-Manzanares "La representación del enemigo en el Derecho Penal del primer Franquismo (1938-1944)"
Fonts
- “Modernización y Educación en el siglo XX”, Miguel Toscano Vergara.
- “Centenario de la Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas”, Juan Manuel Sánchez Ron. Edita la Fundación Fco Giner de los Ríos y la Residencia de Estudiantes.
- “La 1ª democracia española: la Segunda República Española (1931-36)”, Stanley G. Payne. Barcelona, 1995, ed. Paidos.
- Hemeroteca de ABC (periódico).
- Repositorio del “Boletín Oficial de la Provincia de Madrid”.
- Tesi Doctoral de Maria Teresa Molares Mora, año 2005, dirigida per Benjamín Oltra, Martín de los Santos y Fco Moreno Sáez, en la Universidad de Alicante: “La evolución de la propiedad rústica entre 1950 y 1980. Una aproximación interdisciplinar”. ISBN 84-690-3122-8
- “Sueños y pesadillas: Memorias de un diplomático”, capítulo 1º: Juventud perdida. Máximo Cajal López, finalista del XXI Premio Comillas. Tusquets Editores, Barcelona 2010. ISBN 978-84-8383-210-3
Enllaços externs
- Enseñanza en Aragón: Claves de la modernización pedagógica Arxivat 2011-09-11 a Wayback Machine.
- Becados en el extranjero por la JAE
- Propietarios de la Playa de San Juan (Tesi Doctoral de Dª Mª Teresa Molares)
- D. Informació. Cronologia urbanització Platja Sant Joan