Mèlvera
Auxis rochei  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170355 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Scombridae |
| Tribu | Thunnini |
| Gènere | Auxis |
| Espècie | Auxis rochei (Risso, 1810)[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
La mèlvera, la melva, el bísol[2] (Auxis rochei) és una espècie de peix de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Morfologia
- La talla màxima és de 70 cm.
- Cos fusiforme i hidrodinàmic de secció circular.
- Té la pell llisa amb poques escates.
- La línia lateral és ondulada.
- En el peduncle caudal hi ha una carena.
- El cap és cònic i agut.
- La boca és petita.
- Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals és més alta.
- Després de la segona dorsal apareixen 8-9 pínnules, també presents, però en menor nombre, darrere l'anal.
- Les pectorals són petites i triangulars.
- Les pèlviques també són petites. La caudal és semilunar.
- El dors és gris blavós amb línies negres i el ventre platejat.[4]
Subespècies
- Auxis rochei eudorax (Collette & Aadland, 1996). Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.[5] Es troba al Pacífic oriental.[5]
- Auxis rochei rochei (Risso, 1810).[6] Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.[7] Es troba a l'Índic, el Pacífic i l'Atlàntic, incloent-hi la Mar Mediterrània.[7]
Reproducció
Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves són pelàgiques.[8]
Alimentació
Menja altres peixos pelàgics (aladrocs, etc.) i cefalòpodes (polps, calamars i sípies) i crustacis pelàgics (crancs i larves).[9][10]
Hàbitat
És epipelàgic oceànic que durant l'estiu s'apropa a la costa.[8]
Distribució geogràfica
És cosmopolita d'aigües temperades i càlides (la seva temperatura óptima és entre 27 i 27,9 °C):[11] és present a l'Atlàntic (des del Canal de la Mànega avall), a l'Índic, al Pacífic i a tot el Mediterrani.[10]
Costums
Formen bancs i realitzen migracions.[8]
Pesca
Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.[11]
Referències
- ↑ Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
- ↑ «Melva». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 220.
- ↑ 5,0 5,1 FishBase (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 FishBase (anglès)
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 220.
- ↑ Discover Life (castellà)
- ↑ 10,0 10,1 Asturnatura.com (castellà)
- ↑ 11,0 11,1 World Register of Marine Species (anglès)